Signes de recuperació

S’ha anunciat tantes vegades que la construcció començava a remuntar que convé valorar amb un cert escepticisme els missatges optimistes, però el cert és que els últims indicadors marquen evidents signes de recuperació: les vendes durant el 2016 van pujar un 16 per cent, si bé el 80 per cent va correspondre a habitatges de segona mà, però fins i tot els de nova construcció marquen una millora respecte al 2015, en què pràcticament va estar estancada, i l’estoc de pisos nous pendent de venda no arriba al miler, 881 a tota la província, segons l’informe de l’Associació de Promotors que publiquem avui, que seria la desena part dels que hi ha a Catalunya, si bé tenen més anys i, en alguns casos, no compleixen requisits com ara el d’eficiència energètica o el codi tècnic d’edificació. Però és un fet que està baixant l’estoc de pisos nous sense vendre, encara que també ho és que han baixat els preus, amb una mitjana de 1.272 euros per metre quadrat que, descomptant l’efecte alcista d’Aran, on el metre es cotitza a gairebé tres mil euros per metre útil, representa la meitat del que s’està pagant a Catalunya. I curiosament ha canviat la demanda del públic, que almenys a Lleida reclama pisos de més de 90 metres, davant l’oferta disponible, que és d’una mitjana de 85, perquè el seu actual habitatge els ha quedat petit, la qual cosa explicaria la major fluïdesa que es registra en el mercat de segona mà. És evident que estem molt lluny de les xifres anteriors a la crisi, que no es recuperaran, però és significatiu que també hagi augmentat la demanda de solars per edificar-hi pisos, amb vendes d’Incasòl i la Paeria i l’anunci de noves promocions. La construcció es va recuperant i l’economia ho agrairà.Onze anys desprésHan passat onze anys des que es va denunciar el pagament d’1,2 milions pel Govern balear a l’institut Nóos i vuit mesos des que va acabar el judici, però avui es coneixerà la sentència que esperen disset acusats, entre els quals hi ha la germana del rei, Cristina, i el seu cunyat Iñaki Urdangarin. Sigui quina sigui, la sentència farà història.