Condemna contra la impunitat

La petició fiscal de 19 anys per a Iñaki Urdangarin s’ha quedat en una condemna de 6 anys i tres mesos i la de l’acusació particular de 8 anys per a Cristina de Borbó s’ha quedat en absolució amb imposició d’una multa i, a més, onze dels 18 acusats han estat absolts. Podria interpretar-se que estem davant d’una sentència benigna, però és significatiu que els principals responsables de Nóos, Diego Torres i Iñaki Urdangarin, i l’exministre Matas han estat condemnats a penes de presó efectives, vuit, sis i tres, respectivament. I és un fet històric que un familiar del rei sigui condemnat a presó i considerat culpable de ni més ni menys que quatre delictes: prevaricació, frau a l’administració pública, tràfic d’influències i dos contra la hisenda pública. Ja va representar una fita en la justícia espanyola que desmentia als permanents desconfiats del sistema que s’asseguessin al banc la germana i el cunyat del rei, i ara aquesta condemna representa un càstig a la impunitat amb què la parella havia pretès actuar en els seus negocis i també un antídot per als qui qüestionaven el funcionament de la justícia, donant pàbul a pactes i conspiracions de tot tipus. Faltarà la ratificació de l’ingrés a la presó dels condemnats que ja va reclamar ahir el fiscal en vista de les penes, però que ha de ser confirmat pel tribunal la setmana vinent. I malgrat l’absolució, previsible perquè la Fiscalia també la demanava, tampoc en surt indemne Cristina de Borbó, perquè en la sentència se la considera “responsable civil a títol lucratiu” per haver-se beneficiat de guanys no declarats fiscalment. I el que és pitjor, el tribunal accepta les tesis de la defensa i, com ressaltava ahir el jutge d’instrucció José Castro, “deixa clar que dóna per bo que la infanta Cristina era una dona aparador, que no s’assabentava de res”. Una estratègia que li ha pogut servir per aconseguir l’absolució, però que la inhabilita encara més per poder representar el país o fins i tot figurar en qualsevol línia successòria. Però, per damunt de tot, la sentència hauria de tenir un efecte catàrtic en el conjunt de la societat per acabar una vegada per sempre amb les diverses trames de corrupció, que no hi ha impunitat per a ningú i per certificar que encara que es tardin onze anys, com és el cas, qui la fa la paga, encara que sigui cunyat del rei. El pitjor és que als jutges encara els queda un ingent treball i molt per netejar.