Diàleg entre bastidors

Al final sí que hi va haver reunió entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont. Va ser l’11 de gener a la Moncloa, en el transcurs d’un dinar que va durar dos hores i que va tenir lloc cinc dies després que el president de Catalunya aclarís que no es tornarà a presentar i un dia abans d’assegurar que es veuria amb el president espanyol abans del febrer. La trobada es va filtrar l’endemà de rotunds desmentiments al més alt nivell, entre els quals el de la vicepresidenta Munté, que o ho desconeixia o va mentir. La va convocar el mateix Rajoy per convèncer Puigdemont que assistís a la conferència de presidents autonòmics del 17 de gener, i en aquesta el president català va tornar a rebre la negativa a permetre la celebració del referèndum. Aquesta és la informació d’ara, perquè potser d’aquí a un mes transcendeixen altres continguts. Però al marge de l’enrenou causat, cal convenir que és bo que es vegin i que parlin els dos màxims representants de dos postures enfrontades, perquè del diàleg poden sorgir solucions encara que a aquestes altures pugui semblar impossible. I en aquest sentit, val a recordar les diverses trobades que han mantingut la vicepresidenta Soraya de Santamaría i el vicepresident Oriol Junqueras. Seria una cosa semblant a la tercera via que va posar sobre la taula la setmana passada l’expresident Artur Mas, tot un especialista en aquesta matèria ja que no en va el 2006, des de l’oposició i amb el tripartit governant, va anar a Madrid i va pactar amb Zapatero el nou Estatut, que estava bloquejat, tot i que després va quedar irreconeixible per la “raspallada” que li va aplicar Alfonso Guerra.

Constatada per enèsima vegada la impossibilitat que Madrid accedeixi al fet que els catalans puguin decidir el seu futur en un referèndum i a l’espera de com es resol el previsible xoc de trens, l’esmentada tercera via o, com avancen alguns, “la generosa oferta” que prepara el Govern central per a Catalunya, no poden ser menyspreades. En la llista que li va entregar en el seu moment Puigdemont a Rajoy hi havia 46 punts, dels quals 45, l’altre és la consulta, són negociables i farien malament a no parlar-ne i buscar solucions. El finançament autonòmic, els fons per als dependents, les beques i la xarxa de rodalies, per citar-ne alguns, per a la majoria dels catalans també són molt importants.