El més complicat és continuar

El teixit empresarial espanyol, i el de Lleida confirma la regla, se sustenta en l’empresa familiar, i les dades són contundents, perquè malgrat el desembarcament de multinacionals o franquícies, nou de cada deu empreses que operen a les nostres comarques són familiars, el 89 per cent, encara que aportin qualitativament menys, el 57 per cent del Producte Interior Brut, i siguin les que més ocupació creen, el 67 per cent del generat pel sector privat. Però és significatiu que mentre que gairebé la meitat d’aquestes empreses segueix gestionada per la família en la segona generació, el 44 per cent, la proporció baixa espectacularment, fins al 7,4, en la tercera generació i queda en taxes residuals a la quarta generació, amb només un 2,6 per cent d’empreses que continuen gestionades pel mateix nucli familiar. És la confirmació estadística de la vella dita que l’avi crea l’empresa, el fill la manté i el nét la ven o la tanca, i encara que cada cas és un món propi diferent, hi ha trets comuns que van des de la dificultat de trobar relleu a les persones visionàries que han creat l’empresa fins a les discrepàncies o enfrontaments entre els successors, passant per dèficits en la professionalització de la gestió o desconfiança cap a gestors independents. Tampoc hi ha un tractament fiscal favorable per a l’empresa familiar i les seues transmissions i els protocols suggerits des d’entitats com l’Institut de l’Empresa Familiar, que contemplen els requisits per incorporar les noves generacions o la negociació de remuneracions o la valoració d’accions i dividends, no sempre s’atenen i les diferències acaben en lluites intestines que acaben perjudicant la societat, menyscabant el seu patrimoni i posant en perill el seu futur. Hem vist com pròsperes empreses familiars entren en crisi quan falta el seu impulsor per problemes de successió i de gestió, mentre que d’altres han sabut consolidar els relleus i potenciar l’expansió. No hi ha receptes màgiques, perquè depèn de cada cas i de cada personalitat, i és evident que els primers interessats a mantenir el model de negoci són els mateixos propietaris, però també convé valorar que l’empresa familiar és clau en l’economia, tant per implantació com per mida, amb l’avantatge afegit que està arrelada i no hi ha risc de deslocalització. Una successió consensuada és garantia de futur per a l’empresa.