Seqüeles de la despoblació

La despoblació rural que han patit les comarques de Lleida ha tingut efectes devastadors en la qualitat de serveis en el seu àmbit amb tancament d’escoles, pèrdua de serveis, pobles abandonats i, si primer van ser les comarques del Pirineu les més afectades, ara també les del pla pateixen la pèrdua d’habitants i les seqüeles. I entre les més destacades figura el deteriorament dels immobles no habitats per l’emigració i la falta d’expectatives als pobles i el seu progressiu empitjorament, una circumstància que afecta el conjunt de la localitat i també els veïns que han tingut possibilitats de continuar habitant al poble i veuen com els edificis contigus van caient perquè estan deshabitats, hi ha litigis per la seua propietat entre els hereus o perquè els propietaris no estan disposats a assumir el cost de la rehabilitació. El fenomen es repeteix a totes les zones rurals i ens trobem amb habitatges perfectament rehabilitats i ocupats durant tot l’any o en els períodes vacacionals i, al costat, altres immobles en estat de semiruïna que ni es venen, ni es restauren i cauen a trossos amb perjudici per a la imatge del poble i, en alguns casos, també per a la seguretat dels seus habitants. Les solucions no sempre són fàcils per les relacions existents en municipis petits, però si un immoble amenaça ruïna i els seus propietaris no el restauren, els ajuntaments han d’intervenir amb l’expropiació i la demolició. Pel bé dels veïns i de la imatge del poble.Contractes d’un mesDels quatre mil contractes de treball que es van firmar durant el mes de gener a Lleida, 2.837 tenien una durada que no arribava ni al mes, mentre que només 1.361 eren fixos. La dada, que és extensible a la resta d’Espanya i al conjunt de l’any, és simptomàtica de la precarietat de la situació laboral que vivim, amb empresaris que desconfien de la situació i prefereixen les contractacions curtes i treballadors que han d’acceptar el que se’ls ofereixi i anar renovant contractes si poden. Les xifres de Treball diran que baixa l’atur, però és a costa de contractes precaris.