El potencial investigador de Lleida

La investigació a Lleida ha anat resistint l’envit de la crisi dels últims anys, que ha provocat retallades en el seu finançament, com en molts altres àmbits. La Universitat de Lleida, principal centre investigador amb els seus diferents instituts (IRBLleida, Agrotecnio, Inspires i Indest), el 2015 va captar 11,7 milions en recursos per a investigació i actualment desenvolupa 113 projectes, 20 dels quals d’àmbit internacional. De fet, ocupa posicions destacades en alguns rànquings, sobretot en l’àmbit agroalimentari. Així, és la quarta universitat espanyola en agricultura i ciències agràries i la primera de l’Estat en excel·lència i lideratge en aquesta especialitat. És líder també en tecnologia dels aliments. Hi ha altres centres investigadors, com ara el Fruitcentre, pioner a concentrar projectes sobre tota la cadena de la fruita, i el Centre d’Investigació Experimental Biomèdica Aplicada (Creba), creat per ser el referent en investigacions amb porcs, a més d’empreses centrades en la investigació establertes al parc científic i tecnològic de Gardeny. El potencial investigador de Lleida complementa el seu tradicional lideratge en la producció i indústries agroalimentàries i l’ha impulsat en àmbits de la salut i la tecnologia, fins fa ben poc absents a Lleida. Per adonar-se d’aquest gradual i constant creixement científic, n’hi ha prou amb comprovar el nombre d’investigadors que actualment treballen a l’IRBLleida, sens dubte la joia de la corona, amb gairebé 400 metges, biòlegs o biometges, entre d’altres. Però tot aquest esforç requereix una capacitat inversora molt alta i els gairebé 12 milions que va captar el 2015 no són suficients per seguir progressant i totes les institucions i administracions haurien d’implicar-s’hi molt més. L’aposta feta per la Diputació de Lleida per finançar els equipaments necessaris per a la facultat de Veterinària, així com el seu centre de referència, el centre de Ciència i Recerca Experimental Biomèdica Aplicada (CREBA) de Torrelameu, fan un pas qualitatiu i quantitatiu en el full de ruta científic i docent de les comarques de Lleida, però en l’altre extrem tenim l’Agrotecnio, que a pesar del seu lideratge en publicacions no ha aconseguit finançament de la Generalitat. La investigació marca el progrés d’un país, però no pot desenvolupar-se sense finançament.