Seguretat jurídica

Un dels principis bàsics de qualsevol democràcia, que desgraciadament només es valora quan es perd, és la seguretat jurídica, és a dir la garantia que tenim els ciutadans sobre la vigència i aplicació de les lleis, sobre la defensa de béns i drets i especialment sobre la certesa que la situació jurídica dels ciutadans no serà modificada més que per procediments regulars i conductes legals prèviament establerts, prèviament i degudament publicats. I fa l’efecte que algunes reaccions a la resolució del Consell de Garanties Estatutàries o l’intent de modificar el reglament del Parlament perquè pugui ser aprovada en tràmit de lectura única i sense debat la llei de desconnexió de Catalunya, ajornada per les mateixes advertències dels lletrats del Parlament, poden vulnerar aquesta seguretat. En el primer cas, ha estat un organisme consultiu però creat per la mateixa Generalitat el que adverteix de la inconstitucionalitat de la partida del referèndum sense que el president Puigdemont li concedeixi més valor i sense que es plantegi una modificació perquè el vicepresident Junqueras “estudiarà” l’informe sense renunciar als reptes proposats. En el segon cas, han estat els lletrats del Parlament els que han advertit dels defectes formals d’una reforma del reglament perquè un sol grup parlamentari pugui promoure una proposició legislativa pel procediment de lectura única. Això vol dir que els diputats coneixerien en el moment de votar el text sobre el qual han de pronunciar-se, prèvia modificació de l’ordre del dia i que és ni més ni menys que la llei de desconnexió que preveu la convocatòria del referèndum. La maniobra serviria per eludir possibles recursos contra el president o membres del Govern i també evitaria el debat parlamentari, però l’astúcia no sempre és compatible amb les garanties als drets i el respecte a la seguretat jurídica i pot entendre’s que li doni suport la CUP, una formació antisistema que ha fet de la desobediència el seu principal argument polític, però crida l’atenció que també sigui recolzada per Junts pel Sí, una formació de govern i defensora del respecte a la legalitat. Pot ser que algun dia, si la majoria dels catalans així ho aprova, s’hagi de trencar amb la legalitat espanyola i establir les bases d’una nova legalitat, però que sigui amb debat i transparència i no amb maniobres subreptícies.