Política industrial

Es parla molt de les empreses catalanes que decideixen invertir fora de Catalunya, i són significatives les inversions de gegants agropecuaris com la CAG o Vall Companys a Aragó o les petites empreses que s’han instal·lat al polígon de Fraga, encara que també hi ha empreses aragoneses que inverteixen a les nostres comarques com és el cas del grup carni Jorge, que ha comprat l’escorxador de Mollerussa. Alguns volen vincular el fenomen amb el procés independentista, però el president de Pimec, Josep González, va posar el dit a la nafra al buscar altres explicacions al fenomen més relacionat amb la diferència de fiscalitat, d’exigències mediambientals o estrictament amb la política industrial. Així, hem vist com la CAG ha trobat una excel·lent disposició per instal·lar-se a Épila, tant per part de l’ajuntament com de la DGA, que ha declarat el projecte d’interès autonòmic i fins i tot expropiarà setanta hectàrees per complir els seus compromisos. I en general ens trobem, com destacava González, que hi ha exempció o rebaixa d’impostos municipals, incentius per a la contractació, facilitats per a la tramitació dels permisos i les llicències, un marc de subvencions més generós i en alguns casos menys exigències mediambientals. Són instruments de política industrial que sempre s’han utilitzat per captar inversions industrials i caldria preguntar-se si aquí a Catalunya s’utilitzen amb eficàcia, si es busca consolidar les petites i mitjanes empreses ja arrelades –que són la base del nostre teixit industrial– o si s’ha preferit buscar grans multinacionals que, com s’ha vist, se’n van amb la mateixa facilitat que vénen quan troben una altra zona que els ofereix més avantatges. L’ideal seria la igualtat d’oportunitats i que no s’incentivessin aquestes formes de dúmping territorial, però és evident que el marc competencial permet que cada autonomia administri els seus recursos com millor consideri per al seu territori i apliqui la política industrial que més li convingui. Però fan bé les pimes a reclamar canvis als governs per evitar l’escàndol que representa que paguin menys impostos de societats les grans empreses que les petites i mitjanes o que no se les tingui en compte en la contractació pública, perquè el futur industrial de les nostres comarques dependrà del progrés de les pimes.