El tresorer com a tallafoc

Treballar com a tresorer d’un partit s’ha convertit en una professió d’alt risc i no precisament per la necessitat de quadrar els comptes o de buscar ingressos per atendre les demandes dels dirigents, sinó pels riscos legals que assumeixen per justificar determinats ingressos. Al PP, el tema de Bárcenas i també els seus antecessors és àmpliament conegut i, encara que va ser aprofitat en benefici propi per amassar una petita fortuna, ha comptat amb el suport de la cúpula del partit sempre que mantingués la necessària discreció i que, tal com li recomanaven els missatges del president Rajoy, fos fort i aguantés. Ara estem vivint el judici contra els que van ser capitostos del Palau de la Música i ahir era el dia decisiu per concretar si el cas Millet passava a ser el cas Convergència i la persona clau era l’extresorer de CDC Daniel Osàcar, que afronta una petició de set anys i mig de presó per tràfic d’influències i blanqueig de capitals, amb unes complicacions que semblen inherents al càrrec perquè el seu antecessor Carles Torrent, ja mort, i el successor Andreu Viloca han hagut d’anar al banc dels acusats per casos relacionats amb el finançament del seu partit. Millet, Montull i la seua filla van ser rotunds a l’explicar que CDC s’emportava el 2,5 per cent del 4 per cent que suposadament pagava Ferrovial en forma de comissions il·legals a canvi d’adjudicacions d’obres i fins i tot Montull va precisar ahir que les comissions s’havien apujat del 3 al 4 perquè CDC necessitava més diners. Per la seua banda, Osàcar va dir que els directius del Palau mentien i que els diners rebuts estaven acordats en convenis per promoure la música catalana en festes de pobles i ara s’hauran de veure les proves que aporta el fiscal o a qui es concedeix més credibilitat, però és evident que si Millet i Montull, a més del seu testimoni, tenen proves que CDC ha cobrat aquestes comissions, l’extresorer queda en tan mal lloc com el seu partit, perquè es fa difícil entendre que pogués influir i decidir les adjudicacions que eren la contrapartida de les comissions. Si es confirma aquesta tesi quedaria seriosament tocat el mateix Artur Mas, baula de continuïtat entre CDC i PDeCAT, que era al capdavant del govern en aquells moments. Mas va secundar la tesi del seu tresorer i caldrà veure si, com ha passat amb Bárcenas, acaben allà les responsabilitats. La funció del tresorer.