Un rècord alarmant

Les últimes dades publicades pel Consell General del Poder Judicial sobre violència de gènere són especialment alarmants ja que constaten que, en el cas de Lleida, es van registrar el 2016 un total de 1.048 denúncies de dones que havien estat agredides per les seues parelles o exparelles, cosa que es tradueix en pràcticament tres per dia. Aquestes xifres suposen que han augmentat un 16% respecte a l’any anterior i tornen a uns índexs que no s’assolien des del 2009, quan també es va sobrepassar el miler de denúncies. Un dels aspectes positius que donen aquestes dades oficials és que s’ha registrat un descens del nombre de víctimes que opten per renunciar al procés judicial contra els agressors. En aquest sentit, l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere segueix recordant la importància, davant de qualsevol indici d’agressió, de presentar denúncia, ja sigui per part de la dona o de l’entorn familiar i social ja que això significa que a l’acusat li constaran antecedents i, si reincideix en els atacs, les penes que se li imposin poden ser més severes.

I és que arribats al punt que aquesta problemàtica ha assolit uns límits totalment inhumans (només fa falta recordar que aquest any han estat assassinades almenys setze dones, el pitjor registre de l’última dècada), la tolerància ha de ser realment zero. I ja no només pel que fa a agressions físiques, que per descomptat són execrables, sinó a l’hora d’exigir respecte a més de la meitat de població mundial, que és el que suposa el gènere femení. Ahir mateix teníem alguns exemples de com es pot vilipendiar els drets més bàsics i que s’han de penar amb el màxim càstig que permeti la llei. D’una banda, descobríem que havia estat desmantellada a Andalusia una organització criminal que oferia serveis sexuals, entre els quals la pèrdua de la virginitat d’una menor pagant 5.000 euros; i d’altra, que un exjutge canadenc, quan encara exercia, va preguntar a una víctima de violació per què no va mantenir les cames tancades per evitar l’abús. Davant d’actituds així, insistim: tolerància zero i denunciar qualsevol indici d’agressió. L’altra cara de la moneda hauria de ser endurir les penes per atallar d’una vegada aquesta sagnia intolerable.