Renúncia anunciada

L’ajuntament de Barcelona va formalitzar ahir una decisió que fa mesos es donava per feta: la renúncia a presentar la candidatura per organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern arran de l’informe d’una comissió d’estudi que conclou que no hi ha el consens polític necessari, ni temps per elaborar un projecte guanyador. El primer és evident, perquè a l’actual equip de govern municipal no li ha il·lusionat mai el projecte olímpic, però el segon sona a excusa, perquè estem parlant de la candidatura als Jocs d’Hivern des del 2010, quan ho va plantejar el llavors alcalde Jordi Hereu com a forma de recuperar un somni col·lectiu i l’esperit olímpic de la Barcelona del 92. El cert és que, al marge d’Hereu i de la paradoxa que representava organitzar una Olimpíada d’Hivern en una ciutat costanera, sense neu i amb clima mediterrani, el projecte sempre va fer més il·lusió a les comarques pirinenques, especialment les que podien beneficiar-se de la proximitat de Barcelona, que a la mateixa capital. Va nàixer després que es plantegessin candidatures conjuntes amb Aragó, amb Aran i inclús amb Andorra, i fins i tot hi va haver converses entre els alcaldes de Saragossa i Lleida, que al final van quedar aparcades pel protagonisme de Barcelona, però el relleu d’Hereu per Trias va propiciar un ajornament del projecte fins al 2026 que ara el consistori de Colau ha arxivat. La intenció era aprofitar l’atractiu de Barcelona per aconseguir l’organització, millorar infraestructures i equipaments de les comarques pirinenques i potenciar la marca Pirineu a tot el món com a destinació turística. Aviat es va veure que el projecte se centrava més en Barcelona, com a centre neuràlgic i seu d’esports de gel, i que les competicions d’esquí se centraven en la Cerdanya, amb instal·lacions complementàries a l’Alt Urgell, i paral·lelament s’ha anat perdent l’interès de les possibles seus per acollir els Jocs Olímpics, tant d’hivern com d’estiu, que exigeixen inversions multimilionàries amb un retorn cada vegada més complicat. Per això estem parlant d’una renúncia anunciada i sorprèn que des de la Generalitat s’anunciï amb entusiasme que recullen el repte per anar al capdavant d’una nova candidatura, ja que l’organització es concedeix a ciutats i el Pirineu té més urgències que no pas muntar una festa per als capitostos olímpics i esportistes d’elit.