Europa respira

Hi havia tanta por a Europa que a Holanda guanyés la ultradreta i propiciés un Nexit que hauria sigut el principi del final per a la Unió, que fins i tot ha saludat amb eufòria que el Partit de la Llibertat del xenòfob Wilders quedés en segon lloc i pugés cinc escons, segons l’últim escrutini. És cert que les enquestes a meitat de mandat el donaven com a favorit en un escenari tan fragmentat que compta amb tretze formacions parlamentàries i que el partit més votat, el liberal conservador, només té 31 escons en una cambra de 150 diputats. Holanda s’ha deslliurat, de moment, de l’amenaça xenòfoba i populista de Wilders gràcies a una gran mobilització popular que ha portat fins al 82 per cent la participació, la més alta des del 1986, i també perquè hi ha hagut un sensible gir a la dreta amb un altre daltabaix dels socialdemòcrates, que han passat de 38 escons a tan sols 9 i que paguen a les urnes la seua presència en el govern amb el liberal Rutte, que ha sigut el més votat amb un missatge més dretà i que serà, amb tota seguretat, l’encarregat de formar govern amb tres o quatre partits més, democristians, liberals de dreta o d’esquerra i, fins i tot, ecologistes, que s’han beneficiat de la desfeta socialista. En principi, i és una bona notícia, tots tenen en comú l’europeisme i el rebuig obert a les tesis de Wilders, amb qui ningú vol pactar ni negociar i que amb tota seguretat estarà fora del govern, però és evident que hi haurà un gir a la dreta, perquè els socialdemòcrates sortiran del govern i perquè ha sigut el missatge de Rutte per frenar l’auge de la ultradreta. Però amb els resultats holandesos no se solucionen els problemes d’Europa, que viu amb preocupació el procés electoral francès, amb la ultradretana Marine Le Pen, que també vol sortir de la UE, com a favorita per a la primera volta presidencial del 23 d’abril, amb un candidat de la dreta qüestionat i el socialista al furgó de cua de les enquestes, i amb expectació la precampanya alemanya amb igualtat entre Angela Merkel i els socialdemòcrates, però també amb un previsible auge en les eleccions del setembre dels ultradretans d’Aliança per Alemanya. Amb aquests condicionants, la celebració del 60è aniversari dels Tractats de Roma el dia 25 d’aquest mes hauria de ser un punt d’inflexió perquè Europa recuperi impuls i il·lusió pel projecte.