EDITORIAL
Els nous agricultors
La consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, va anunciar divendres a la Fira de Sant Josep de Mollerusa que uns 1.300 joves s’han incorporat al sector agrari durant els dos últims anys, mentre que en el període del 2007 al 2013 la xifra va ser de 1.600. Afegia que cada vegada són més joves i estan més formats els professionals de l’agroalimentació, i en aquest sentit citava que a les escoles agràries de Catalunya s’estan formant més de 13.000 alumnes. Certament, són unes dades esperançadores per a un sector que en els últims anys ha vist com s’elevava la seua mitjana d’edat i que la falta de noves incorporacions posava en perill el relleu generacional al camp. Són xifres importants, malgrat que es produeixen en un període de temps marcat per la crisi general a la indústria i altres sectors productius, que ha ajudat que es registrés aquest flux, de la mateixa forma que quan eren pròspers es van dotar de mà d’obra procedent del camp que buscava unes condicions menys dures de vida. Però més important que aquestes xifres és que aquestes noves incorporacions joves puguin assentar-se en les seues explotacions, és a dir, que el seu treball arribi a ser rendible o, altrament, estarem davant d’una situació conjuntural que no resoldrà les expectatives de futur del sector.
La Marxa Pagesa sobre Barcelona de finals del mes de gener, organitzada per Unió de Pagesos, va posar l’èmfasi a denunciar que el nombre d’agricultors a Catalunya s’havia reduït a la meitat en les últimes dos dècades, passant dels 50.938 als poc més de 26.000 que hi havia l’any passat, mentre que a Lleida han baixat de 18.000 a 11.000. A més, assenyalava que la renda agrària havia caigut un 39% en termes constants entre els anys 2001 i 2015 i que els preus baixen, es mantenen igual o amb prou feines pugen per a la majoria dels productes, mentre que els costos de producció no paren de pujar, cosa que es tradueix en marges de benefici mínims i, fins i tot, negatius. Es tracta d’un panorama gens propici perquè els nous agricultors puguin continuar amb les seues explotacions, si no és que les administracions apliquen mesures immediates per revertir aquesta situació. Altrament, sembla difícil que es consolidi un relleu generacional a les explotacions familiars.