Europa es juga el seu futur

Avui se celebra a Roma el seixantè aniversari dels tractats de Roma que van donar origen primer a la Comunitat Econòmica Europea i després a l’actual Unió Europea, considerats l’embrió del que hauria de convertir-se gradualment en la unificació política i econòmica del Vell Continent, i els fastos arriben en el pitjor moment del procés sense que s’adverteixin veus regeneradores que recuperin l’impuls dels promotors dels tractats. Arriben les celebracions tres dies després de l’atemptat de Londres en un clima d’inseguretat i por a nous atacs que han convertit la capital italiana en una ciutat assetjada, però tot i ser això important, no és el més gran dels problemes dels dirigents reunits, que hauran de donar respostes a la creixent onada d’euroescèptics i de formacions obertament partidàries d’abandonar la Unió Europea. De moment, només ho ha decidit la Gran Bretanya amb un Brexit que encara no s’ha concretat i molt menys resolt, però a Holanda els euròfobs s’han consolidat com a segona força, a França la candidata favorita a les enquestes és partidària d’abandonar la Unió, a Itàlia el grup més ben col·locat davant de les eleccions de l’any que ve, Moviment 5 Estrelles, també és obertament crític amb els postulats de Brussel·les, a Àustria o Dinamarca els euroescèptics guanyen posicions i els països de l’Est, amb Polònia i Hongria al capdavant, mai han destacat per la seua consciència europea. Per què creixen els euroescèptics a tot el continent? Es poden estudiar moltes causes, però fonamentalment el distanciament entre Brussel·les i els ciutadans ha anat augmentant, Europa ha estat incapaç d’afrontar problemes com la crisi econòmica o la gestió dels refugiats, no s’han creat mecanismes de solidaritat, la unió monetària no s’ha vist acompanyada d’harmonitzacions fiscals o econòmiques, no s’ha avançat en la unió política, s’ha creat una casta burocratitzada i elitista a Brussel·les que viu al marge dels problemes reals dels europeus, no s’han superat les diferències entre el Nord i el Sud i la tirallonga es podria fer llarguíssima incloent l’actual falta de lideratge i els pals a les rodes que van col·locant Putin o ara Trump, recelosos davant d’una Europa forta. Però el futur passa per una Europa unida i forta i de la cimera de Roma, n’haurien de sortir un nou esperit i les bases d’aquesta recuperació.