Violència en el futbol més amateur

El futbol lleidatà va viure ahir un nou episodi vergonyós en el partit de quarta Catalana entre l’Artesa de Lleida i el Blocs Joan Carles, suspès per l’àrbitre després que els Mossos d’Esquadra haguessin de protegir-lo de l’assetjament de jugadors del Blocs, encara que no el van arribar a agredir. Aquest cas se suma a altres de més greus registrats en menys de tres mesos en competicions provincials, com el cop de puny al col·legiat d’un jugador del Cervera juvenil, l’agressió del ja extècnic del Verdú a un altre àrbitre o la baralla entre familiars durant un matx infantil a la Bordeta fa dos setmanes, on la mare d’un jugador del Miralcamp va denunciar haver estat agredida per l’avi d’un altre del Bordeta B. Crida l’atenció que aquests fets succeeixin en categories formatives i amateurs, en què la pressió competitiva és molt menor que a les professionals. Aquesta és la mateixa característica de la multitudinària baralla entre familiars de jugadors que va tenir lloc la setmana passada en un partit infantil entre l’Alaró i el Collerenc, a Mallorca, que ha tingut una gran repercussió mediàtica. No hi ha dubte que els responsables federatius han de ser contundents a l’hora d’aplicar el reglament disciplinari, però també cal preguntar-se per què proliferen tant aquestes conductes violentes justament a les categories més humils d’aquest esport de gran negoci en què s’ha convertit el futbol. I la principal resposta és que com que és un esport de masses, el futbol i el seu entorn no fan més que reflectir la realitat de la societat. La falta de respecte envers l’adversari és una cosa totalment habitual, començant per alguns dels futbolistes, entrenadors i dirigents dels clubs més mediàtics i seguint pels protagonistes d’àmbits molt diversos, com la política. Un altre factor que hi influeix és la falta de civisme, com demostren els reiterats actes vandàlics que pateix el mobiliari públic i els excrements de gossos, papers i tota mena de residus que poden trobar-se cada dia a la majoria de carrers, entre altres exemples. El millor camí a seguir per eradicar la violència en el futbol i el seu entorn és, en primer lloc, instar els membres dels clubs d’elit a ser exemplars en el comportament, cosa a la qual haurien d’estar obligats tenint en compte les astronòmiques quantitats que cobren. I en segon lloc, en una acció més a llarg termini, millorar el nivell de civisme.