Lleida al corredor mediterrani

Que el corredor mediterrani és una de les grans apostes de futur per al desenvolupament d’aquest país i la seua articulació en els grans eixos europeus està fora de discussió pel potencial econòmic i la capacitat exportadora de les zones que comunica, però també va admetre ahir el coordinador del projecte que no tot s’ha fet bé i que hi ha coses a corregir, perquè des de València ja s’ha advertit que la meitat de les inversions empreses fins ara s’han centrat en l’àrea de Madrid i els seus ramals de connexió al corredor. El projecte porta retard i encara té qüestions per concretar, i per això és pertinent que se celebrin jornades com la d’ahir a la Llotja de Lleida, organitzada pel grup Ferrmed i la Diputació, en la qual les institucions i els col·lectius socials i empresarials van exigir la inclusió de Lleida en els projectes del corredor com a qüestió prioritària i que es prevegi també el seu paper decisiu en la futura connexió entre els corredors mediterranis i atlàntics, en el qual les nostres comarques poden desenvolupar un paper logístic decisiu. El primer pas hauria de ser, com es preveu en la Declaració de Lleida aprovada ahir, la inclusió de la línia convencional Saragossa-Tarragona que passa per Lleida dins de la Core Network, la xarxa central en la qual ja està integrada la línia que circula per Casp, un pas que és decisiu per al transport de mercaderies per i des de Lleida que, com van ressaltar els seus directius, ja té un pes important als ports de Tarragona i Barcelona. De moment, està inclòs en un dels corredors per a passatgers l’eix Saragossa-Lleida-Tarragona-Barcelona, però no succeeix el mateix amb el corredor de mercaderies que hi ha dibuixat per Casp. És imprescindible la inclusió de Lleida als dos corredors i també la remodelació de l’estació del Pla de Vilanoveta per a trens de 740 metres, amb instal·lacions d’autopista ferroviària per aprofitar el potencial logístic de Lleida, afavorir les seues exportacions i, de cara al futur, aprofitar la situació estratègica per convertir-se en un punt de connexió entre els corredors cantàbric i mediterrani. Però l’aposta ferroviària ha de completar-se també amb una connexió ràpida i lliure de peatge per carretera amb Tarragona i el seu port, tal com s’ha promès amb reiteració. Els mapes estan dissenyats, la reivindicació és unitària i ara falta que es concretin en decisions i pressupostos.