Llibertat d’expressió

La condemna a un any de presó per a una jove que va difondre per Twitter diversos acudits sobre el president del Govern amb Franco, Carrero Blanco, ha desfermat una polèmica sobre l’aplicació de legislacions específiques i els límits de la llibertat d’expressió. Abans que res, diguem que condemnar a la presó algú per un acudit, per macabre o del mal gust que pugui ser, és una barbaritat que representa un autèntic retrocés, perquè acudits similars eren explicats fa més de vint anys per humoristes com Tip i Coll sense que passés absolutament res. D’altra banda, que hi hagi actuacions penals per un acudit és una exageració i una interpretació restrictiva de l’última reforma del Codi Penal, perquè es pot valorar com una falta que mereix retret social, però interpretar-ho com un delicte d’enaltiment del terrorisme és sens dubte exagerat, com també ho és que el cas hagi arribat a l’Audiència Nacional, que es pot suposar que té altres funcions. Dit això, també cal recordar que altres simplicitats difoses per Twitter com les del regidor madrileny Zapata van ser absoltes perquè s’interpretaven com a mostres d’humor negre, mentre que els comentaris catalanòfobs d’un internauta després de l’accident de Germanwings es van saldar amb una condemna de vuit anys, cosa que demostra que no hi ha un criteri únic i sí interpretacions dispars davant de fets similars. I també cal lamentar que algunes xarxes socials, especialment Twitter, s’han convertit en una autèntica jungla en la qual proliferen comentaris grollers i fins i tot insults, que en moltes ocasions queden impunes, però la solució no són les legislacions especials. S’ha de protegir la llibertat d’expressió, però és evident que no estem davant d’un concepte absolut, sinó que té uns límits marcats per la mateixa Constitució, que van des del dret a l’honor i a la intimitat fins a la mateixa imatge i a la protecció de la infantesa, i tots els mitjans de comunicació som conscients d’aquests límits i de la veracitat del que publiquem. En casos d’incompliment, hem de respondre davant dels tribunals i el mateix criteri hauria d’aplicar-se a allò difós per internet, però sense legislacions especials ni interpretacions restrictives. I, sobretot, cal intentar recuperar el sentit comú i que sigui la mateixa societat la que arraconi qui faci comentaris estúpids.