Agur, ETA

Avui està previst que s’escenifiqui l’abandó de les armes per part d’ETA després de gairebé seixanta anys d’atemptats, 829 morts i molt dolor en tots els bàndols, i és una excel·lent notícia per al País Basc i per al conjunt d’Espanya perquè representa el fracàs dels que van optar per una actuació violenta per intentar canviar la història. En una carta a la BBC, ETA es proclama una organització desarmada perquè ha entregat el seu arsenal a representants de la societat civil, explicant que “vam prendre les armes en nom del poble basc i ara també les deixem a les seues mans” en un intent d’edulcorar el que és el final d’una organització terrorista com un suposat pacte amb la societat que pretenien representar. Ni els va encomanar el poble basc que agafessin les armes, ni ara es redimiran amb suposades cerimònies de lliurament d’armes a “verificadors civils” perquè després entreguin l’arsenal a les autoritats franceses amb suposades garanties que no hi haurà represàlies, ni investigacions paral·leles per l’ús de les armes entregades.

El que ha de fer ETA és assumir el seu fracàs, reconèixer que el recurs a la violència només ha provocat dolor i mort a Euskadi i a Espanya, i a més d’entregar les armes, dissoldre’s automàticament i deixar que siguin els representants elegits democràticament pels ciutadans els que gestionin el futur del país. Es poden organitzar totes les parafernàlies que es vulguin per justificar el fracàs de la violència terrorista, i encara que ahir en el seu comunicat el que queda d’ETA insistís que “Espanya i França estan obstinades en l’esquema de vencedors i vençuts”, el cert és que la conjunció de les vies policials, diplomàtiques i ciutadanes han propiciat el fracàs dels que havien convertit el recurs a la violència en el seu únic argument, i que el País Basc ha recuperat una etapa de prosperitat en la qual totes les opcions polítiques, inclosa la independència, són defensables i compten amb suports, però oblidant una vegada per sempre el recurs a la violència terrorista que tant mal ha provocat. Estem davant del final d’ETA i és més honest admetre les equivocacions i els possibles fracassos que intentar vestir-los amb cerimònies pretesament bilaterals i més aviat inversemblants.