Evasors fiscals

El balanç anual de decomissos de tabac de contraban i de divises presentat ahir per la Guàrdia Civil i l’Agència Tributària de Lleida revela que l’any passat es van intervenir a la duana de la Farga de Moles 2,8 milions d’euros, el doble que el 2015. I aquesta xifra s’eleva a 10 milions, si comptem el període dels últims cinc anys, i uns altres 2 milions en tabac corresponents a un total de 215.000 paquets. El resum seria que segueixen augmentant les confiscacions de divises, mentre que continuen baixant les de tabac de contraban. Segurament hi ha tingut a veure el fet que s’han intensificat els controls a la duana perquè, al disminuir la recaptació d’Hisenda per la crisi, el Govern central busca recursos a tot arreu, però també en el cas de les divises, a l’efecte de la crisi econòmica, que són un caldo de cultiu per a uns quants per defraudar el fisc. I és que, en la conjuntura actual, són els rics els que disposen de diners per portar a l’estranger, per exemple a Andorra, i així obtenir un estalvi d’impostos sabent que és il·legal. Exemples mediàtics de defraudadors que hagin sortit a la llum serien Jordi Pujol i tota la seua família i la diva Montserrat Caballé, que Hisenda ha assegut al banc dels acusats. Al contrari, el comú dels ciutadans, acuitats per les retallades, l’atur i la pèrdua de poder adquisitiu, no estan en condicions d’optar per aquesta via ni tenen la possibilitat de fer-ho, ja que les seues nòmines estan controlades per Hisenda.

Des de fa uns sis anys, Andorra ha deixat de ser un paradís fiscal per a les autoritats espanyoles després de la firma d’un acord bilateral sobre intercanvi d’informació bancària. Però la fiscalitat que aplica encara és més baixa que la d’Espanya i el Principat segueix sent atractiu, per exemple, per a molts esportistes que fixen la residència al país veí perquè només tributen el 10% dels ingressos davant el 50% d’aquí. En definitiva, uns per delinqüents i d’altres per privilegiats minven les arques de l’Estat, i això repercuteix de manera negativa en la immensa majoria de la ciutadania, perquè es queda amb menys serveis públics o de menor qualitat. Davant d’un sector de la població tan egoista i insolidari amb la majoria, és satisfactori que els cacin a la duana o que els castiguin els jutges.