Urgències sanitàries

El departament de Salut posarà en funcionament en els propers mesos a la província un altre Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP), que funciona de nit i en festius, per alleujar l’àrea d’Urgències de l’Arnau de Vilanova i absorbir l’atenció urgent de menys gravetat. Un comitè de professionals avaluarà pròximament si l’ubiquen a l’ambulatori de Tàrrega, Balaguer o Mollerussa o si busquen una fórmula mixta. Aquest nou CUAP oferirà no només la visita mèdica, sinó també serveis de radiologia i anàlisis bàsiques i comptarà amb boxes d’observació. Actualment, només l’ambulatori de Prat de la Riba de la capital obre quan els altres CAP estan tancats i ofereix un ampli ventall de serveis. “És un model d’èxit” a Catalunya per l’alta capacitat de resolució, va assenyalar Jordi Cortada, delegat de Salut a Lleida. El pla d’Urgències presentat pel conseller Antoni Comín preveu garantir també que, en un termini de quatre anys, l’estada màxima en un box d’urgències als hospitals públics catalans sigui de 24 hores. “L’objectiu és que la gent hagi d’anar menys a urgències, fomentant el treball en xarxa entre els professionals d’atenció primària, hospitalària, sociosanitària i de l’àmbit social i intensificant la prevenció”, va indicar el responsable del departament. El problema actual de la sanitat catalana no se centra tant en els centres disponibles ni en les hores que estan oberts, sinó en els recursos de què disposen. Fa anys que el personal mèdic de Catalunya dóna signes d’alarma, tant per quotes de malalts com per falta de facultatius i personal sanitari en general. Les places són precàries; el treball, multiplicat; els sous, a la cua d’Europa, i el mateix Col·legi de Metges advertia fa pocs dies que l’estrès sanitari català està a punt de posar en perill un dels més capdavanters i prestigiosos sistemes mèdics del continent. Antoni Comín ja va anunciar al gener el pla de la Generalitat per descongestionar urgències i aconseguir que cap pacient passi més de 24 hores en un box sense ser ingressat a planta o ser donat d’alta, i aquest objectiu, evidentment, mereix suport, però tant el conseller com tota l’administració catalana han de fixar la prioritat a dotar de més recursos la sanitat pública per no perdre en pocs anys el que ha costat dècades aconseguir. Salut i Ensenyament són dos línies roges que no poden posar-se en perill.