Lleida, més protagonista per Sant Jordi

Hi ha paisatges que inspiren. La majestuositat del Pirineu ja va seduir Jacint Verdaguer al segle XIX, o el Nobel Camilo José Cela a mitjans del segle XX. També van escriure sobre les comarques de Lleida autors com Josep Maria Espinàs, Josep Pla, George Orwell i fins Juli Cèsar, a més de referents locals com Josep Vallverdú o Màrius Torres. Més recentment, Emili Bayo, Pep Coll o Maria Barbal, entre molts altres, han tornat a inspirar-se en el nostre entorn rural per escriure les seues novel·les i encara que cap dels nostres paratges no hagi arribat a la dimensió que Dolores Redondo ha donat a la vall de Baztan, sí que és cert que estan proliferant les novel·les que converteixen el Pirineu de Lleida en un referent literari. El llibre que SEGRE regala avui als seus lectors, El Pirineu fa 60 anys, dóna bon compte d’això recreant aquell viatge que el 1956 va fer Espinàs al Pallars i Aran. Un territori s’enriqueix econòmicament i culturalment per molts factors i encara que la literatura no se situï en els rànquing principals del PIB, no hi ha ni una ciutat del món que es preï, ni regió ni nació que hagi descuidat els seus referents literaris. Bona notícia doncs per a Lleida i les seues comarques que els nostres escriptors tornin a beure de les fonts de la seua realitat territorial per crear els seus mons imaginaris. Quant a la Diada de Sant Jordi en general, una de les festes més arrelades i transversals de la nostra cultura, arriba aquest any amb la iniciativa de la Cambra del Llibre de Catalunya, que engloba tots els sectors implicats en el món editorial, d’impulsar la candidatura perquè el 23 d’abril sigui declarat per la Unesco Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Sens dubte la proposta té moltes garanties d’èxit internacional, tant per la seua peculiaritat com arrelament i transcendència cultural, però convindria, perquè la seua etapa comenci amb bon peu, que ningú intenti monopolitzar ni simbolitzar el que Sant Jordi representa per als catalans, i la presència de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría en l’acte de presentació de la candidatura no va ser adequada. La invitació era per al Ministeri de Cultura, que és a qui correspon unir esforços amb la Generalitat per aconseguir el reconeixement de la Unesco, i el que va pretendre amb la seua presència la vicepresidenta va ser una altra cosa, estrictament política i no aconsellable en els moments de diplomàcia que requereix el desacord entre Madrid i la Generalitat.