Sant Jordi, la cultura com a estendard

Com no podia ser de cap altra manera un dia assolellat i festiu, Sant Jordi va tornar ahir a omplir de llibres i roses els carrers i places de Lleida. Les vendes no es van ressentir del fet que la diada caigués en diumenge, fins i tot al contrari, ja que les llibreries van prolongar l’exposició de novetats i la literatura de tota la vida durant dos dies. Els venedors de roses insisteixen que el recompte final de vendes baixarà respecte a anys anteriors, però pel que sembla ahir en pobles i ciutats de Lleida, el descens serà mínim. Pel que fa a la festa per si mateixa, el patró de Catalunya continua sent la festivitat més transversal del país i l’única que uneix totes les ideologies sense fissures. Ara, a més, amb la candidatura perquè la Unesco declari la festivitat Patrimoni Immaterial de la Humanitat, Sant Jordi traspassarà fronteres i pot convertir-se en pocs anys en un referent mundial per a la cultura i la confraternització dels pobles. Pel que fa als autors, els denominats de Km 0 o de proximitat, als que fèiem referència ahir, van triomfar braç a braç amb els grans noms consolidats, i els escriptors de Ponent es colen cada vegada més a les llistes i rànquings amb la flor i nata de la literatura catalana, espanyola o universal. Però l’èxit en tots els sentits de la jornada d’ahir no pot ocultar que vivim en una societat en la qual el 40 per cent de catalans de més de trenta anys no ha llegit ni un llibre l’últim any i que la xifra de lectors joves ve adulterada per l’obligatorietat dels programes escolars. Un lector no es fa en un dia i un país tampoc no eleva els seus índexs d’afició a la literatura per més Sant Jordi que se celebrin. Incrementar el nombre d’aficionats a la literatura s’ha de fonamentar en l’educació i per això és tan important que els col·legis cuidin amb especial cura les recomanacions i obligacions de les assignatures. Incentivar la lectura requereix talent, coneixements, paciència i la col·laboració dels pares. Perquè de la mateixa manera que les famílies s’esforcen per portar els fills a parcs d’atraccions i instal·lacions de lleure, si no els porten mai a una biblioteca o els compren llibres és molt complicat crear hàbits culturals entre els més joves. Els pobles cultes i lliures no naixen, es fan, dia a dia i llibre a llibre.