L’atur, assignatura pendent

En vigílies de l’1 de maig, s’ha conegut l’Enquesta de Població Activa, que no ha presentat bones dades després de tres anys de lleugera millora. En aquest primer trimestre, s’han destruït 69.800 llocs de treball i l’atur ha augmentat en 17.200 persones a Espanya, mentre que a Lleida s’han destruït 2.700 llocs de treball i l’atur ha augmentat en 1.900 persones entre els mesos de gener i març, fins a arribar als 24.000 parats a la província, que en el conjunt estatal són 4.225.000 persones. Amb aquesta xifra, que representa una taxa d’atur del 18,75 per cent, és gairebé una provocació considerar que l’economia s’ha recuperat o que la crisi s’ha acabat, perquè seguim sense crear ocupació i n’hi ha hagut prou que la Setmana Santa no caigués en el primer trimestre perquè les dades fossin dolentes i, el que és pitjor, l’ocupació que es crea és precària, temporal i habitualment mal remunerada. És evident que creix el Producte Interior Brut, que les empreses, sobretot les grans, recuperen beneficis, que les exportacions porten un bon ritme i que les expectatives generals són millors que fa uns anys, però l’economia espanyola no crea prou ocupació, a pesar que l’envelliment demogràfic també està provocant la caiguda de la població activa. Tenim un mercat de treball a Espanya massa estacional, que genera ocupació bàsicament en el sector comercial i en el turisme, per la qual cosa es crea feina a la primavera i a l’estiu, amb l’auge de les temporades turístiques i de vendes, però aquesta tendència no és suficient per absorbir la mà d’obra que es va perdre amb la caiguda de la construcció i, sobretot, per oferir un primer treball als joves que s’incorporen al mercat laboral i han de conformar-se amb contractes temporals i precaris. Tenim un problema estructural i, a banda de la gravetat de les xifres, la taxa d’atur està deu punts per sobre que fa deu anys i hi ha gairebé un milió quatre-centes mil llars amb tots els membres parats, hi ha un creixent desequilibri a la piràmide demogràfica amb més pes en el mercat laboral dels treballadors de més edat, els de més de 55 representen el 17,2%, i dels prejubilats i jubilats entre la població inactiva, que ja suposen el 39 per cent, sis punts més que fa deu anys. I si no s’actua amb celeritat creant ocupació de qualitat per als joves, aquests desequilibris poden fer perillar el sistema.