Una jornada encara imprescindible

Com cada Primer de Maig, milers de treballadors de tot el món (en el cas de Lleida aproximadament mig miler) van sortir als carrers per reclamar una sèrie de millores laborals que, malgrat la bonança que teòricament s’està instal·lant en la macroeconomia si atenem als resultats de grans bancs i empreses, no arriben ni per indici a les economies dels empleats, ni a la dels autònoms i, per tant, tampoc a la majoria de llars.

Els sindicats majoritaris a Espanya, així com les seues delegacions a Lleida, van coincidir a reclamar els esforços necessaris per recuperar els drets perduts durant els anys més durs de la crisi, van exigir així mateix millores salarials per guanyar poder adquisitiu i unes pensions dignes, alhora que van denunciar la bretxa salarial entre homes i dones, extrem aquest que van qualificar d’“intolerable” en una societat avançada i equitativa com pretén ser la nostra.

En el cas de no aconseguir resultats tangibles a curt termini i més tenint en compte els casos de corrupció que sorgeixen amb una assiduïtat escandalosa i que deixen patent el poc control sobre els diners públics per part de massa administracions, ja van avançar que s’enduriran les mesures de protesta, amb la qual cosa l’amenaça d’una possible vaga general no quedaria descartada. Per totes aquestes reivindicacions, queda clar que la celebració del Dia del Treball és encara totalment imprescindible ja que queda molt per caminar, per recuperar i per guanyar.

Preservar el patrimoni

El departament de Cultura de la Generalitat invertirà aquest any gairebé 350.000 euros en la restauració i consolidació d’una quinzena d’edificis lleidatans protegits ja sigui pel seu valor cultural o històric i monumental. Potser són intervencions puntuals i en alguns dels casos podrien semblar de poca rellevància però són totalment imprescindibles per preservar el nostre patrimoni cultural, que no deixa de ser l’empremta del nostre passat i la nostra targeta de presentació de cara al futur.