Becaris i aprenents

Les declaracions de Jordi Cruz, un famós cuiner integrant d’un jurat televisiu, sobre el paper dels becaris als restaurants de luxe i la conveniència que no cobrin ha aixecat una autèntica polseguera amb crítiques d’alguns dels antics becaris que es queixaven de rebre pals i treballar fins a 16 hores sense cobrar un euro, el suport d’altres grans xefs que consideren imprescindible per a la viabilitat dels seus negocis l’existència de becaris sense cobrar i les crítiques sindicals que reclamen el compliment dels protocols existents en matèria d’horaris per a tots els treballadors.

El tema transcendeix al sector de l’hostaleria, on potser està més estès, perquè també es dóna en altres sectors on es barregen de vegades les pràctiques d’una assignatura, els treballs paral·lels a un màster o la formació complementària dels ja titulats que s’incorporen al mercat laboral amb beques o contractes de formació. En qualsevol cas, hauria de ser un criteri generalitzat que ningú ha de treballar gratis, encara que forma part de l’acord entre les parts que com diu Cruz, la remuneració sigui la formació, l’allotjament i la manutenció o que siguin petites quantitats que complementin l’aprenentatge. Té raó que és una oportunitat única poder formar-se en una cuina al costat d’un gran xef perquè és la millor acadèmia i pot obrir una infinitat d’oportunitats laborals, però sembla clar que s’han registrat abusos i que en alguns casos els becaris es converteixen en mà d’obra barata i no sempre la formació és el capítol fonamental del seu horari laboral i és evident que cap becari hauria de suportar jornades de 16 hores com alguns han denunciat.

La polèmica, centrada fins ara en el món de l’hostaleria, reobre el debat sobre la figura de l’aprenent en la resta de sectors, aparcada pels mateixos convenis i la recuperació del qual alguns plantegen perquè és un pas fonamental per conèixer l’ofici, per compatibilitzar la formació teòrica rebuda i els problemes pràctics que sorgeixen en el dia a dia i sobretot perquè pot ser un instrument eficacíssim per combatre el principal problema del país: un atur juvenil que afecta la meitat de la població. On millor poden aprendre els futurs professionals és a les cuines o en el lloc de treball, però sense abusos, prioritzant la formació i buscant fórmules de compensació.