Intolerància

No és bona notícia per a la Universitat de Lleida, ni per a la societat lleidatana, que el rector es vegi obligat a suspendre un acte per la protesta de nou estudiants que primer van intentar impedir l’entrada dels assistents a l’acte a la sala Víctor Siurana i després van dificultar amb crits i protestes el desenvolupament normal de la cerimònia fins que el rector va decidir suspendre’l.

No és bo perquè reflecteix una falta de respecte dels manifestants cap a un acte que pretenia fer balanç de la col·laboració entre la UdL i les empreses, no és bo perquè mostra intolerància dels nou estudiants en un marc com és la Universitat, que hauria de ser fòrum de debat i escenari de diàleg i no d’intransigència, i tampoc és bo perquè fa la impressió que un grupuscle de radicals pretén imposar les seues pròpies normes en el funcionament de la UdL i que aquesta minoria s’arroga la representativitat de la immensa majoria de l’estudiantat i del col·lectiu universitari.

Però és que l’acte en qüestió era, a més d’una conferència del que va ser alt directiu de Telefónica Luis Solana, la presentació de l’informe sobre la col·laboració amb les empreses que ha permès a la UdL recaptar 24 milions des del 2005. Millorar la col·laboració entre empreses i universitat és un objectiu compartit que beneficia les dos parts, però els nou estudiants cridaven “fora empreses de la UdL”. Per sort, només es representen a si mateixos i la majoria del col·lectiu universitari creu en aquesta col·laboració, que ha d’anar a més.

El preu d’un suport

Rajoy ha aconseguit el suport als seus pressupostos del PNB i ha estat generós en el pagament: abonament de 1.400 milions pels desajustos de l’última dècada, rebaixa de 500 milions en la quota anual que paga Euskadi per les competències no transferides fixada en 956 milions que serviran de base per als propers cinc anys i una inversió superior als 3.000 milions per a l’alta velocitat basca. Els cinc diputats del PNB votaran a favor dels pressupostos i el govern basc anuncia quinze anys de pau fiscal. Són els avantatges del concert i d’una altra manera de negociar.