El ‘boom’ de l’ametller

El cultiu de l’ametller està experimentant en els últims anys un gran creixement, i allò que el fa atractiu per a l’agricultor és que els preus van a l’alça i en l’actualitat hi ha varietats, com per exemple la marcona i la llargueta, que cotitzen gairebé al doble que fa una dècada. Un dels motius principals cal buscar-lo en el gran augment que ha experimentat el seu consum en l’àmbit mundial, una demanda que s’ha disparat als països desenvolupats i, sobretot, en emergents com la Xina i l’Índia, que tenen un gran volum de població, i també per la difusió i l’àmplia acceptació entre els consumidors de la dieta mediterrània. Una dada significativa que posa en relleu l’expansió d’aquest cultiu és que només a Catalunya, en un any, s’han plantat 900 hectàrees d’ametller. Una producció a la qual s’han apuntat tant els petits agricultors com les grans empreses, siguin del sector agrari o d’altres que diversifiquen el negoci. Entre els primers, hi ha bàsicament productors de fruita dolça que s’han atipat de les penúries econòmiques provocades per una cotització per sota de costos i s’han passat a l’ametller per poder canviar la inèrcia de les seues economies. I pel que fa als segons, n’hi ha prou amb recordar l’auge que està tenint aquest producte a l’àrea regable del Segarra-Garrigues, amb projectes d’empreses del sector com els de Torrons Vicens, amb 500 hectàrees; Ocean Almond, amb 275; l’organització de productors Crisol amb desenes d’hectàrees, i també de firmes que tenen l’activitat principal en altres fronts, com ara la constructora Sorigué, que s’ha unit a Aigües de Barcelona per plantar 300 hectàrees en una finca de la Noguera.

Tot un boom per a aquest cultiu que està creixent sense control, atret pel bon resultat econòmic, però que com ha ocorregut en altres modes pot comportar una sobreproducció i, per tant, una caiguda dels preus amb els corresponents perjudicis econòmics, si no s’ha cobert la inversió, la qual cosa afectaria especialment els petits agricultors. No es tracta de ser malastrucs, però sí d’alertar l’Administració que hauria d’anar pensant a dissenyar una planificació amb l’objectiu d’evitar una bombolla com la que va viure el totxo, les greus conseqüències de la qual encara estem pagant.