Qüestió d’inviolabilitat

El pols que mantenen l’Estat i les institucions catalanes ja ha provocat la condemna d’un expresident i tres exconsellers i ahir va propiciar una altra imatge insòlita, amb la compareixença de la presidenta del Parlament i la secretària primera de la Cambra davant del Tribunal Superior de Justícia per respondre per una querella presentada per la Fiscalia contra cinc membres de la Mesa del Parlament per haver permès la votació de dos resolucions que incloïen el suport a un referèndum sobre la independència en el debat de política general. Que les màximes autoritats d’un país hagin de desfilar davant dels tribunals per qüestions ideològiques o per propiciar debats o votacions no és una bona notícia per a ningú, perquè representa el fracàs de la política, el tancament a qualsevol possibilitat de diàleg i, a més, afavoreix la victimització del procés sobiranista. És un fracàs polític perquè s’està imputant els representants del poble català, que en la seua declaració van negar haver transgredit la resolució del Tribunal Constitucional, alhora que van recordar que la funció de la Mesa del Parlament és tramitar les qüestions que presenten els grups sense capacitat de censura, i ja es veurà si no estem també davant d’un error jurídic, perquè la querella no té en compte la inviolabilitat dels representants populars, un privilegi recollit en tots els sistemes parlamentaris per garantir i protegir el lliure debat i el contrast d’opinions. El mateix Constitucional s’ha pronunciat contundentment a l’assegurar en una sentència del 88 que “la inviolabilitat és un privilegi de naturalesa substantiva que garanteix la irresponsabilitat dels parlamentaris per les opinions manifestades en l’exercici de les seues funcions, entenent com a tals aquelles que es realitzin en actes parlamentaris [...], sent finalitat específica del privilegi assegurar, a través de la llibertat d’expressió del parlamentari, la lliure formació de la voluntat de l’òrgan legislatiu”. Protegeixen la inviolabilitat l’article 71 de la Constitució espanyola i el 57 de l’Estatut de Catalunya, i és un dels fonaments de la separació de poders per garantir la llibertat del diputat, “amb una protecció absoluta, fins i tot quan amb el vot s’estigui contribuint a posicions inexplicables”, i evidentment també protegeix els integrants de la Mesa. El tribunal dirà, però la doctrina constitucional apunta a l’arxivament de la causa.