Un llegat en dubte

Va ser el mateix Jordi Pujol qui va afirmar, després de reconèixer l’existència dels seus dipòsits a Andorra, que el seu llegat no serà esborrat per un vent impetuós i hostil, admetent que la vida pot ser una llarga filera d’empremtes, no totes encertades i amb dreceres que cal rectificar. Pel que va transcendint en les investigacions, cal convenir d’entrada que té molt a rectificar, perquè la trajectòria del conjunt de la seua família i la possible connivència amb activitats presumptament delictives entelen una trajectòria que per a molts havia estat modèlica fins que van transcendir els fons andorrans.

Des d’aleshores, s’han acumulat una sèrie d’indicis que han portat a la seua imputació, a la de la seua esposa i a la dels set fills per una sèrie de delictes entre els quals hi ha el blanqueig de diner, l’ocultació de la seua fortuna a Andorra i, pel que fa als fills, pràctiques relacionades amb adjudicació de contractes i amb maniobres dels fons dipositats a l’estranger. L’últim episodi que l’afecta més directament és la carta atribuïda a la seua dona en la qual firma com a mare superiora i ordena a un banc andorrà la transferència de “missals”, per referir-se a milions, al compte del seu fill gran, que revela una arrogància i una sensació d’impunitat que contradiuen el sentit ètic de qualsevol governant com era Pujol en el moment d’enviar-se la carta.

Des de sempre s’ha acusat l’esposa del qui va ser president de la Generalitat de confondre Catalunya amb la família, i així es va veure en la seua compareixença davant del Parlament, i d’interpretar que el país estava en deute amb la seua família pels sacrificis fets per Pujol i per la seua vida dedicada al país, però els fets –l’acumulació de riquesa il·lícita, el suposat cobrament de comissions a les obres adjudicades pel seu govern, la impunitat amb què han actuat durant anys i, sobretot, l’arrogància– contradiuen l’esperit que pregonava. Va ser el mateix Pujol qui va admetre en un programa televisiu que encara estava a temps d’espatllar la seua biografia, i la seua família ho està aconseguint amb escreix, de manera que sonen a sarcasme les seues frases després de l’escàndol de Banca Catalana que “a partir d’ara, d’ètica parlarem nosaltres” o “això és una dona” dedicat a la seua esposa.

Que el jutgin la història i els tribunals, i que assumeixi ell les responsabilitats, que no tenen res a veure amb les del país.