Un partit dividit i crispat

Els socialistes elegeixen diumenge el seu secretari general i els tres candidats van participar ahir en l’únic debat que va mostrar una vegada més les profundes diferències que separen els dos favorits, Susana Díaz i Pedro Sánchez, que es professen un menyspreu amb prou feines dissimulat i que van intercanviar pulles tant sobre el passat com sobre els seus projectes, deixant a Patxi López el paper de mediador que intentava reconduir el debat recordant que els seus enemics no estan al PSOE sinó a la dreta.

Encara que Díaz va guanyar la batalla prèvia dels avals, s’ha arribat a la recta final de la campanya amb un pronòstic incert perquè Sánchez es va atansar en el nombre d’avals i ha aconseguit dissenyar una campanya a la contra, presentant-se com el candidat dels militants davant Díaz, que ha tingut el suport de la gestora, de l’aparell i dels grans noms del socialisme espanyol. No seria la primera vegada en què els militants socialistes voten a la contra i només cal recordar com Josep Borell es va imposar a Joaquín Almunia, que comptava amb totes les benediccions de la direcció socialista.

El que es va veure en el debat és que hi ha grans diferències entre Díaz i Sánchez en els dos temes fonamentals: el model de partit i el model territorial, que es farà difícil una entesa entre aquests dos dirigents d’acord amb els retrets que es van intercanviar i que no és descartable alguna escissió en el PSOE al model francès. Díaz no s’ha mossegat la llengua al recordar a Sánchez que va obtenir els pitjors resultats de la història i retreure-li que “el teu problema ets tu” pels seus canvis d’opinió que l’han portat a perdre el suport de González o Zapatero, mentre que Sánchez va culpar la presidenta andalusa de l’abstenció que va facilitar la presidència de Rajoy i va insinuar la seua dretanització per pactar amb Ciutadans o la de Patxi López per haver pactat amb el PP.

En la qüestió territorial, també hi va haver discrepàncies de fons, amb Sánchez defensant la seua idea de nació de nacions i culpant Díaz d’haver-se equivocat al dir que els bancs catalans s’emportaven els diners dels andalusos, mentre que Díaz i López defensen el federalisme del PSOE i el basc fins i tot va arribar a preguntar a Sánchez si sabia el que era una nació. Van estar d’acord l’andalusa que anava de guanyadora i el madrileny en el seu paper de víctima que el PSOE està “malaltet”, però pel que va semblar ahir, el diagnòstic és més greu.