Si la plusvàlua és minusvàlua

La plusvàlua o, com es denomina oficialment, impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, és el tribut que havien de pagar tots els ciutadans als seus ajuntaments quan venien un immoble o quan l’heretaven, fins i tot en els casos en què no hi hagués hagut increment del valor de l’immoble en una clara contradicció de l’esperit de l’impost.

Encara que és diferent en cada ajuntament, en general s’aplicava un coeficient corrector sobre el valor cadastral per calcular la revalorització i sobre aquesta quantitat s’aplicava un gravamen i a l’hora de pagar l’impost era igual tant el valor de mercat com si hi havia hagut minusvàlues, una cosa que s’ha repetit en molts casos per la crisi. Ara, el Tribunal Constitucional ha corregit aquesta anomalia, estenent a tot el territori espanyol dos sentències anteriors dictades per als territoris forals d’Àlaba i Guipúscoa, i anul·la diversos articles de la llei reguladora quan es ven amb pèrdues.

La sentència entén que “l’impost vulnera el principi constitucional de capacitat econòmica en la mesura que no es vincula necessàriament a l’existència d’un increment real del valor del bé, sinó a la mera titularitat del terreny durant un període de temps”, és a dir que no s’ha de pagar per haver estat propietari de l’immoble durant uns anys si amb la venda no hi ha un increment real del valor.

El tribunal insta el legislador a fer les modificacions o adaptacions de la llei necessàries per no sotmetre a tributació les situacions de pèrdua de valor i des d’Hisenda diuen que ja estan negociant amb la Federació de Municipis i Províncies els canvis requerits, però la primera conseqüència és que pot produir-se una allau de reclamacions dels que han pagat aquest impost en els últims quatre anys, temps de prescripció de l’impost, i la segona que els ajuntaments perden un important instrument de recaptació perquè es calcula que els consistoris espanyols ingressen uns 2.500 milions anuals per aquest concepte, uns 11 els de Lleida.

I encara que no en tots els casos hi hagi minusvàlua, la taxadora Tinsa calcula en més de mig milió els contribuents que han pagat de més després de la venda de l’immoble i ara poden reclamar.