L’escola rural com a exemple a seguir

La despoblació de les zones rurals de Lleida va provocar als anys seixanta, setanta i fins i tot vuitanta del segle passat el tancament de nombrosos col·legis, fet que a més es va veure afavorit per les concentracions escolars impulsades per l’administració. La creació el 1988 de les Zones Escolars Rurals (ZER), que aglutinen diversos centres i els ofereixen serveis com mestres especialistes itinerants, recursos materials i permeten el treball en xarxa dels docents, va ser bàsica per frenar aquesta tendència, encara que això no ha estat obstacle perquè algunes escoles hagin acabat tancant per la falta de nens al poble. Ara, gairebé trenta anys després de la implantació de les primeres ZER, tant els professionals com el mateix departament d’Ensenyament coincideixen a afirmar que el nivell acadèmic d’aquests centres està a la banda alta del conjunt del sistema educatiu. No només això, sinó que les experiències de treballs per competències que han aplicat en aules on conviuen nens de diverses edats han servit de model per a molts dels projectes d’innovació educativa que estan tan en voga en nombrosos col·legis i instituts de tot Catalunya. Aquesta bona imatge ha contribuït a la reobertura d’escoles en localitats on hi ha hagut una certa recuperació demogràfica, com Torrelameu o Salàs, per exemple, i que sigui relativament habitual que centres de pobles que estan ben comunicats rebin alumnes procedents d’altres municipis més grans.

L’escola rural també té carències, entre les quals els seus docents assenyalen els edificis antics o l’escassa relació dels alumnes dels centres més petits amb nens de la seua mateixa edat, però s’ha de concloure que el funcionament és més que satisfactori. Tenint en compte aquest fet i que la continuïtat de l’escola ajuda a arrelar els més petits als pobles, cal preguntar-se si no seria possible fer el mateix amb altres serveis i activitats facilitant els recursos necessaris i potenciant el treball en xarxa a les zones rurals. En plena era de les noves tecnologies hauria de ser possible que molts treballs puguin fer-se igual o millor, per la qualitat de vida que facilita l’entorn, que a les ciutats, encara que per a això és necessària una aposta similar a la que en el seu dia es va fer per les ZER.