Escolta, Espanya

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanyat pel vicepresident i el conseller de Relacions Institucionals, va explicar ahir a Madrid el compromís irrenunciable del seu govern per convocar un referèndum i defensar la independència de Catalunya amb un missatge reposat, didàctic i, fins i tot, conciliador que desgraciadament no va tenir l’auditori que mereixia el missatge.

El normal és que davant d’un evident problema d’Espanya, com va recalcar el vicepresident Junqueras, però també de Catalunya, el debat es formulés a les cambres de representació, sigui el Congrés o el Senat, i sobretot que la classe política, que ha de solucionar el problema, s’interessés per la visió dels representants catalans. Desgraciadament, no va ser així, i la delegació catalana va haver d’explicar-se en una sala de l’ajuntament de Madrid amb una entrevista prèvia amb els dirigents de Podem i un auditori majoritàriament català. Malament solucionarem la qüestió, si d’entrada a Madrid no volen ni escoltar.

Dit això, també s’ha de matisar al president Puigdemont que l’operació Tarradellas es va forjar en un règim no democràtic, sense Constitució i sense òrgans representatius i amb una reivindicació històrica i absolutament majoritària, per la qual cosa sembla complicat traslladar el model a aquests temps. S’aplaudeix que Puigdemont estigui disposat a negociar-ho tot, des de la pregunta fins a la data, passant per la majoria necessària, però la dinàmica que vivim apunta que s’està plantejant el referèndum més com el tràmit necessari per a la independència que com l’exercici del dret a decidir amb transparència, informació sobre les diferents opcions i exigències de majories qualificades.

Puigdemont és el president de la Generalitat i, com a tal, representa tots els catalans, però la seua opció per la independència, de moment, no ha estat compartida a les urnes per la majoria dels catalans i molt menys amb el marge que exigeix el mateix Estatut per a la seua reforma, de manera que difícilment seria entesa en el panorama internacional sense aconseguir prèviament una majoria qualificada en una consulta celebrada amb totes les garanties.

Segueix sent l’hora d’escoltar i de dialogar, perquè totes les opcions unilaterals seran problemàtiques i deixaran el problema obert, però, quan es demana negociació des de l’altre costat, no es pot parlar de xantatge.