Fractura entre Europa i Donald Trump

Els polítics del món s’han d’acostumar a un nou estil. Amb Donald Trump no s’apliquen les regles de la diplomàcia. A Brussel·les, en la cimera de l’OTAN, mentre estava amb altres líders de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, el president dels EUA va espentejar el primer ministre de Montenegro, Dusko Markovic, per situar-se al davant del grup. Anècdota al marge, la cimera de l’OTAN es va acabar amb la sensació que Europa està a les mans del president nord-americà. Així, amb el suport dels seus socis, es va aprovar entrar en la coalició antijihadista i elevar la seua despesa militar, dos de les principals exigències del president nord-americà. D’altra banda, la cimera del G-7 a la ciutat italiana de Taormina va deixar encara més al descobert les serioses diferències entre Donald Trump i la resta dels mandataris (Alemanya, el Canadà, França, Itàlia, el Japó i el Regne Unit). Assumptes clau com el comerç o el canvi climàtic han acabat sense una declaració clara, deixant en evidència la resta dels països, ja que Trump no pensa assumir els acords internacionals adoptats a París 2014 en temes mediambientals. Quant al comerç, encara que hagi acceptat que el proteccionisme és un enemic a combatre (en contra de la seua retòrica de l’“America first”), la seua posició obeeix més a no fer la sensació d’un fracàs total que a la convicció d’aplicar-lo. Per no parlar dels zero acords sobre immigració. En definitiva, Europa surt debilitada de les dos cimeres i, el que és pitjor, no s’entreveuen lideratges capaços de fer front a la desraó de l’actual president dels EUA.La societat civil vol data i preguntaL’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) donen per finalitzada qualsevol possibilitat de pactar amb l’Estat espanyol el referèndum i demanen al president Puigdemont que fixi data i pregunta per iniciar el camí de la declaració unilateral. La partida d’escacs està arribant al desenllaç i farien bé les dos parts d’esgotar totes les possibilitats d’entesa abans que el xoc de trens sigui inevitable.