Més retallada de pensions

El Banc d’Espanya ha tornat a alertar per enèsima vegada que s’atansa una forta retallada de les pensions futures, de manera que si amb dades del 2013 la pensió mitjana representa el 60 per cent del salari mitjà, el 2060 caurà fins al 40 per cent dels salaris mitjans i alguns informes auguren que el 2050 la pensió mitjana serà el 30 per cent inferior a les pensions prèvies a la reforma del 2013.

I aquestes prospeccions es basen en una evolució favorable de l’economia espanyola perquè, en cas contrari, la situació podria ser molt pitjor. El banc emissor recomana determinar la relació que es desitja entre els salaris i les pensions i les vies per garantir la suficiència d’ingressos del sistema, recomanant com a propostes seguir actuant sobre el retard en l’edat de jubilació i també com sempre en l’impuls de plans de pensions privats.

El que no explica el Banc d’Espanya és per què treballadors que han cotitzat durant tota la vida per garantir-se una jubilació digna hagin de ser els pagadors d’unes polítiques econòmiques nefastes, d’una crisi generada pels mateixos governants, d’una política d’ocupació que frena la incorporació dels joves al mercat laboral amb cotitzacions precàries i d’una destrucció d’ocupació que amenaça de fer-se crònica.

En el sistema espanyol, les pensions es financen amb les aportacions dels que treballen, que després les cobraran amb les aportacions dels que continuïn al mercat laboral i en èpoques de plena ocupació hi va arribar a haver fins i tot superàvit de la Seguretat Social, però l’evolució de la piràmide demogràfica, l’increment de l’esperança de vida i la disminució de les aportacions han provocat que el superàvit s’hagi evaporat i que els comptes de la Seguretat Social arrosseguin dèficit.

En altres sistemes, i també en els privats, són les aportacions de cada treballador les que es van capitalitzant i garanteixen la percepció de les pensions, però aquí tot apunta que la intenció del Banc d’Espanya, i de les polítiques econòmiques del PP, sigui penalitzar el jubilat amb una reducció gradual del poder adquisitiu i la injustícia afegida que no rebrà el que ha cotitzat durant la seua vida laboral. Fa temps que es planteja aquest risc sense que els partits polítics afrontin la qüestió i prenguin mesures perquè no siguin els més febles els que segueixin pagant els plats trencats per altres.