Una dimissió obligada

Manuel Moix va presentar aquest dijous la dimissió com a fiscal en cap Anticorrupció. El ja excap, escatxigat per la polèmica des que va arribar a la Fiscalia, pren la decisió just dos dies després que es conegués la seua vinculació amb una empresa establerta a Panamà, Duchesse Financial Overseas, de la qual Moix posseeix el 25% des del 2012. El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va ser l’encarregat de fer pública la renúncia irrevocable de Moix.

Les tres associacions de fiscals (Unió Progressista de Fiscals, UPF; l’Associació de Fiscals, AF; i l’Associació Professional i Independent de Fiscals, APIF) ja havien sol·licitat també el seu cessament, igual com tot l’arc parlamentari excepte el PP. La dimissió era obligada i inajornable perquè com tota persona amb un mínim de llums o decència entén, al capdavant de l’organisme que ha de combatre qualsevol tipus de corrupció no pot estar un fiscal permanentment qüestionat, sempre a l’ull de l’huracà i la conducta personal del qual dista molt de ser exemplaritzant.

Perquè per molt legal que poguessin ser els mil i un enginys financers amb què alguns ciutadans privilegiats eludeixen la seua contribució al benestar comú, la moralitat i l’ètica han de ser estendards intocables de qualsevol persona que forma part dels poders públics. I el comandament de la Fiscalia Anticorrupció és a anys llum d’aquesta imparcialitat i independència que se li suposa i exigeix.

Moix, per posar sols alguns exemples, va ordenar per escrit als fiscals del cas Lezo que no executessin l’escorcoll del domicili d’Ignacio González, principal capitost d’aquest entramat societari que va espoliar les arques de l’empresa pública Canal Isabel II. Així mateix, va imposar als fiscals del cas la retirada del delicte d’organització criminal contra l’expresident de la Comunitat de Madrid. El ja exfiscal en cap va intentar apartar del cas Lezo els fiscals que han portat la investigació des de fa gairebé 19 mesos, Carlos Yáñez i Carmen García, cosa que Moix va negar, però dies després, la SER es va fer eco d’un document inèdit que provava que el fiscal en cap mentia.

Un cessament, doncs, més que necessari per a una persona que mai va haver d’acceptar aquest càrrec, sabedor del que tenia a la motxilla. Mals temps per al poder judicial, que veu com un dia i un altre també hi ha més ombres que llums en la seua tasca, que hauria de ser irreprotxable. Mala notícia per a la democràcia.