El terror torna a Londres

La capital britànica va tornar a quedar sumida en el caos dissabte a la nit després d’una nova sèrie d’atemptats que es produïen mes i mig després de la tragèdia del pont de Westminster, amb 5 morts, i a menys de dos setmanes de l’atac al Manchester Arena que es va saldar amb 22 víctimes mortals després del concert d’Ariana Grande.

En aquesta ocasió, el balanç, almenys fins aquest diumenge a la tarda, era de deu morts, entre ells tres terroristes, i 48 ferits, alguns d’ells d’extrema gravetat, i el modus operandi per desfermar el terror va ser semblant als de les anteriors urpades al Regne Unit. Primer es va tractar d’una furgoneta que va envestir desenes de vianants que passejaven pel London Brigde. Després els seus tres ocupants es van dirigir al proper mercat de Borough per atacar amb armes blanques de forma indiscriminada les persones que es van trobar.

És a dir, grups reduïts d’agressors que sembren el terror sense importar-los el que els pugui passar a ells, en una escalada de fanatisme que no sembla tenir fi. El fet que l’atac sigui el tercer en poc més de dos mesos al Regne Unit, un país amb totes les alarmes activades i a escassos quatre dies de les eleccions, demostra com n’és de complicat controlar aquesta nova tàctica dels terroristes, llops solitaris que difícilment aixequen sospites abans de perpetrar els seus actes sanguinaris.

La primera ministra britànica, Theresa May, després d’informar de la dotzena de detencions de sospitosos, va assegurar que els atemptats tenen en comú “la ideologia de l’islam extremista”, alhora que va anunciar la revisió de l’estratègia antiterrorista del Govern per “derrotar una de les grans amenaces del nostre temps” i de la qual cap país, ja sigui occidental o oriental, està fora de perill. 

Que avui dilluns es reprengui la campanya electoral, després de quedar suspesa un dia, i que aquest diumenge se celebrés el concert de Manchester en benefici de les víctimes de la tragèdia del 22 de maig evidencia que, sense abaixar gens la guàrdia, és necessari recobrar la normalitat per demostrar a aquests criminals i als qui els guien, a partir d’una errònia lectura de les seues creences religioses, que malgrat les seues salvatjades el terror no pot ni podrà apropiar-se la nostra societat.