Acusacions contra Qatar

El terrorisme jihadista s’ha convertit en un dels grans problemes per al món fins a l’extrem d’avivar la guerra a Síria, mantenir els focus de tensió a l’Iraq o l’Afganistan, acovardir Europa, sembrar d’atemptats massius mig món, des d’Indonèsia fins als Estats Units, i generalitzar la sensació d’inseguretat i d’enfrontament entre els islamistes radicals i el món occidental. Al marge de reivindicacions i conflictes territorials, la gran denúncia ha sigut plantejar qui finança aquests grups extremistes i reclamar una resposta per part de la comunitat internacional sense que fins ara ni l’ONU, ni les potències occidentals, subjectes a serveis econòmics o de geopolítica internacional, no s’hagin mostrat gaire efectives, malgrat les sospites de finançament de determinats països àrabs a aquests sectors més radicals.

Però, després dels atemptats de Manchester i de Londres, aquest dilluns set països àrabs –l’Aràbia Saudita, Egipte, els Emirats Àrabs Units, Líbia, el Iemen, Bahrain i les Maldives– van anunciar la seua ruptura de relacions amb Qatar, país que acusen de finançar el terrorisme i de posar en perill la seua seguretat, amb bloqueig de fronteres, retirada d’ambaixadors i suspensió de vols. Entre les acusacions formulades al règim de Doha, figuren el suport al terrorisme internacional i, més concretament, a grups com els Germans Musulmans, l’Estat Islàmic o Al-Qaeda, a banda d’estar associat a l’Iran i divulgar els seus objectius a través dels mitjans que controla, entre els quals hi ha la cadena Al-Jazeera, a part de soscavar l’estabilitat política de la regió.

Caldrà veure si aquest últim és l’objectiu que més preocupa uns signants que també estan sota sospita de col·laborar amb el terrorisme jihadista, sigui financerament o acollint camps d’entrenament, però són acusacions gravíssimes que Occident no pot concloure amb oferiments de mediació, com hipòcritament va fer ahir Trump. Si les acusacions dels seus veïns tenen fonament i els desmentiments qatarians sonen a excuses diplomàtiques, el món ha de reaccionar contra un país que aprofita els seus recursos naturals i la seua riquesa per finançar el terrorisme i generalitzar l’odi.

Per molt petroli que produeixi, per molt que hagi invertit en empreses occidentals, des de fàbriques de cotxes fins a grans magatzems, o per molts patrocinis esportius que pagui, Qatar no té excusa.