Cerimònia de confusió

En vigílies que el president Puigdemont anunciï aquesta mateixa setmana data i pregunta del referèndum, es va convocar el Pacte Nacional pel Referèndum amb el suposat objectiu d’eixamplar la base i visualitzar que la majoria social representada a la institució avalava la convocatòria. No va ser així i, en un nou gir de difícil comprensió, la comissió executiva del Pacte es dissol perquè considera que ha complert el seu objectiu, amb la recollida de les 500.000 firmes per reivindicar una consulta pactada, però alhora reclamen que es mantingui viu l’organisme i no es doni per amortitzat com a representant de la transversalitat social, ideològica i territorial.

O sigui que el Pacte passa a la reserva amb un document de cinc punts en el qual insta la Generalitat i el Govern central a “continuar buscant els camins del diàleg necessari”, criticant la intransigència del PP i recordant la voluntat de la majoria del poble català d’expressar el seu dret a decidir a través del vot i que seria un error històric defraudar aquesta voluntat.

Fins aquí estan tots d’acord, però també va quedar clar aquest dimarts que als sindicats els preocupa la situació en què poden quedar els funcionaris, que en les organitzacions socials hi va haver molts silencis i que entre les formacions polítiques uns, Junts pel Sí i la CUP, parlaven de referèndum unilateral, mentre que Catalunya en Comú es mantenia ferm en el referèndum pactat i amb aval internacional, una cosa que, d’acord amb la posició del Govern central i de la Comissió de Venècia, sembla incompatible.

Queden pel mig maniobres no concretades, com l’estudiada compareixença de Puigdemont al Congrés o possibles negociacions secretes, però de moment, i amb totes les ambigüitats del seu estil, els comuns no recolzen el referèndum unilateral que Puigdemont sembla disposat a anunciar aquesta setmana, amb la qual cosa ja no és una majoria absoluta la que recolza la consulta, que pot quedar com una repetició del 9-N, si arriba a celebrar-se, perquè des de Madrid mostren una contundència absoluta a l’assegurar que el referèndum no se celebrarà.

S’ha d’esperar que, com demana el Pacte, continuïn buscant-se vies de diàleg, i també seria oportú recordar que, al marge de referèndums unilaterals o de pacte impossible, hi ha altres vies perquè els catalans puguin exercir el dret a decidir i passar per les urnes que sí que depenen de Puigdemont: eleccions.