Intolerància davant de l'homofòbia

És trist i lamentable que a hores d’ara algú pugui considerar l’homosexualitat com una anomalia o una cosa antinatural, perquè reflecteix la seua ignorància i la seua falta de respecte a la llibertat de les persones, però ja és preocupant que unes tals tesis s’exposin des de plataformes públiques com un púlpit o una aula.

Els dos casos que hem viscut a les nostres comarques en els últims dies són greus, però encara ho és més que aquests missatges s’imparteixin en un institut i per qui té l’encàrrec de la societat de formar les futures generacions, en un centre públic que ha de respectar totes les opcions i que ha d’ajustar-se als programes definits per la conselleria i a les lleis aprovades per la Generalitat.

De què serveix que el Parlament aprovi una llei contra l’homofòbia perquè els continguts educatius respectin la diversitat sexual i evitin qualsevol tipus de discriminació, si després un professor de Filosofia diu que “ser homosexual és antinatural” o que “us estan imposant la creença que cal respectar els homosexuals”? El que va passar al Gili i Gaya és intolerable i caldrà aclarir si uns tals exabruptes van ser una excepció o s’han repetit en altres casos expressant opinions personals del professor que van contra la llei, contra l’ideari del centre i contra el més elemental esperit pedagògic que se li pot exigir.

L’única part positiva del cas ha estat la contundent reacció dels alumnes, plantant el professor i expressant el seu rebuig davant de qualsevol mostra d’homofòbia.

Una mort anunciada

La sisena entitat financera d’Espanya, amb 150.000 milions d’actius a començaments d’any, ha hagut de ser venuda per un euro per una possible falta de liquiditat per atendre els clients, després de la primera actuació del Mecanisme Únic de Resolució europeu, que primer va intervenir el Banc Popular i després l’ha venut al Banc Santander per un euro, amb el compromís d’ampliar capital en 7.000 milions per cobrir capital i provisions. Les accions del Popular havien baixat un 60% en sis mesos, la crisi estava cantada i només es tractava d’ajustar la liquidació.