Hi ha pregunta, falten respostes

El president de la Generalitat, acompanyat per tot el seu govern i els diputats que l’avalen, va anunciar ahir amb la cerimònia dels dies històrics la data en què convocarà el referèndum i la pregunta que plantejarà als catalans. No hi ha hagut sorpreses: l’1 d’octubre és la cita i “Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?”, la pregunta a contestar, però l’anunci, lluny d’aclarir incògnites, obre un compte enrere amb un nou reguitzell d’interrogants. Seguint les cinc preguntes clàssiques del periodisme, estem davant d’un fet històric perquè el president de la Generalitat ha anunciat una convocatòria per votar la independència i la seua decisió compta amb la ratificació de tot el govern i dels diputats del seu grup i de la CUP. De moment, no hi ha un decret firmat, però algun dia caldrà fer la convocatòria i caldrà veure si Madrid és capaç d’inhabilitar tots els que hi donin suport, perquè de moment desconeixem el marc legal en què se celebrarà el referèndum si no cap en l’espanyol: del català, per construir, només coneixem esborranys posteriorment desmentits. Qui el recolza? De forma entusiasta, els diputats de Junts pel Sí i la CUP, que tenen majoria absoluta parlamentària, però que representen sols el 48% dels votants. Han quedat pel camí, en l’ambigüitat o en la divisió, els diputats de Catalunya Sí que es Pot, partidaris d’un referèndum pactat i no unilateral i caldrà veure si participaran o no en aquesta consulta, igual que els comuns i Podem. Quan? Està convocat per a l’1 d’octubre, però Madrid insisteix que no se celebrarà. Com? Tampoc coneixem les normes del referèndum, el marc jurídic, la Junta Electoral o les garanties democràtiques. La Generalitat assegura que no serà una reedició del 9-N, però no sembla fàcil que els partidaris del no es decideixin a fer campanya. Les raons del perquè donarien per a una àmplia bibliografia en la qual caldria analitzar des del menyspreu amb què Madrid ha afrontat sempre la qüestió catalana fins a les presses de determinats sectors del catalanisme per la independència sense haver aconseguit àmplies majories, però representen un fracàs de la política i del diàleg que han portat a aquesta convocatòria unilateral. Ahir va quedar clara la voluntat de la Generalitat, però segueix en l’aire què farà el Govern central i fins on vol arribar per impedir el referèndum.