Garantir un dret universal

La universalització del dret a la salut és una de les grans conquestes de l’Estat del benestar perquè assegura una atenció sanitària a totes les persones al marge de la seua condició econòmica o del seu origen. Atendre el malalt és una qüestió de drets humans que a Espanya estava garantida des de l’època d’Ernest Lluch al capdavant de Sanitat amb la universalització de la sanitat pública, però el 2002, amb l’excusa de la crisi, la ministra del PP Ana Mato va restringir aquesta assistència universal amb l’argument de contenir la despesa i frenar l’anomenat turisme sanitari en una més de les retallades que perjudicaven els sectors més febles. Ara, el Parlament de Catalunya, a instàncies del conseller Comín, ha aprovat una llei per facilitar l’accés a la sanitat pública de totes les persones residents a Catalunya en una iniciativa que mereix aplaudiment perquè és justa i perquè ajudarà a solucionar els problemes amb què es troben els immigrants que no han regularitzat la seua situació. De moment, l’únic requisit és l’empadronament, però és un avanç significatiu i a més hi ha el compromís de substituir-lo per criteris d’arrelament, que s’han de desenvolupar amb un reglament, que ha d’estar a punt en tres mesos. L’objectiu és que cap persona que visqui a Catalunya es quedi sense l’atenció de la sanitat pública, que és un dret que cap estat democràtic i civilitzat no hauria de negar a qui viu en el país.El rescat de la bancaEl juny del 2012 i en seu parlamentària, el president Rajoy i el ministre Luis de Guindos asseguraven taxativament que el rescat bancari no tindria cap cost per als ciutadans i que els crèdits concedits hauria d’assumir-los la banca. Ahir, el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, donava per perduts 60.613 milions d’euros, el 78 per cent dels ajuts concedits, pel rescat de la banca i fins i tot al·legava que sense aquests ajuts el cost per als contribuents hauria sigut molt més alt. Algú hauria d’aclarir per què calia salvar bancs mal gestionats i per què es pot mentir amb tanta impunitat.