Pedro Sánchez no té pressa

Pedro Sánchez va tancar aquest diumenge el congrés federal del PSOE amb un discurs en el qual va presentar el seu partit com una força inequívocament d’esquerres i va apostar per una certa obertura cap a Catalunya. Sánchez, que fa un mes va sortir vencedor de les primàries per elegir el secretari general gràcies al suport dels militants davant l’aparell del partit, va ratificar ahir el perfil esquerrà que va mostrar en aquesta contesa a l’erigir-se ni més ni menys que com a representant de la demanda de regeneració política sorgida del moviment 15-M.

A més, va anunciar una oposició més dura al PP, afirmant que se situarà “davant” del Govern, la qual cosa contrasta amb l’actitud contemporitzadora que ha caracteritzat l’actuació dels socialistes durant el període en què el partit ha estat dirigit per una gestora. Ara bé, també va deixar entreveure que la possibilitat de presentar una moció de censura a Rajoy és gairebé inviable, ja que la va condicionar que Podem i Ciutadans deixin de vetar-se entre si, cosa que a dia d’avui és impossible, i ni tan sols va esmentar la possibilitat d’intentar sumar sobiranistes catalans i nacionalistes bascos a un possible acord amb Podem.

Pel que fa a Catalunya, i després que el congrés federal hagi aprovat definir Espanya com un Estat plurinacional, va defensar una reforma constitucional en sentit federal que reconegui la identitat nacional catalana.

Sánchez va criticar tant l’immobilisme de Rajoy com l’independentisme i va posar en el mateix nivell la responsabilitat del Govern central i la Generalitat en la falta de diàleg, però va deixar clar que no recolzarà un referèndum sobre la independència i que l’“única sobirania” és la de tot el poble espanyol.

Així doncs, cal concloure que Sánchez prioritza l’enfortiment del PSOE de cara a les pròximes eleccions, siguin quan siguin, abans que intentar guanyar el Govern com més aviat millor. Per això aposta per intentar recuperar els votants que en els últims comicis han apostat per Podem, alhora que responsabilitza aquesta formació i Ciutadans de la impossibilitat d’articular una alternativa al PP, obviant altres possibilitats.

I aquesta aposta pel mitjà termini també es repeteix per a Catalunya, ja que és evident que una reforma federal de la Constitució resulta inviable sense el suport del PP i tampoc satisfarà els independentistes.