Frenar la despoblació rural

La despoblació dels pobles és un dels grans problemes de les nostres comarques, que veuen com creix el cens en ciutats i capitals de comarca, mentre que la majoria dels pobles perd població en un procés que s’ha traslladat de les zones pirinenques a les comarques del pla. Les dades són preocupants i un centenar de pobles del pla ha perdut població en els últims 25 anys i alguns com Almatret, Guimerà o Vinaixa en proporció superior al 30 per cent, sense que cap mesura de reequilibri territorial hagi funcionat. Amb la pèrdua de població entrem en un cercle viciós: amb menys habitants, hi ha menys serveis i també menys possibilitats per invertir i generar ocupació, de manera que la població s’envelleix i continua marxant a les poblacions grans, on els joves poden trobar feina, serveis educatius i sanitaris i una oferta de lleure que no tenen als pobles petits que es van esllanguint, amb cases abandonades i població envellida que només es revitalitza en el millor dels casos com a poble d’estiueig.

El problema s’aguditza més a l’Espanya interior que a les zones costaneres i per fi sembla que les institucions comencen a preocupar-se pel tema i aquesta mateixa setmana s’han celebrat unes jornades de la Unió Europea i altres d’organitzades per la Federació de Municipis en les quals es plantegen mesures concretes i urgents per combatre aquesta despoblació. D’entrada, cal exigir que els habitants d’aquests pobles tinguin els mateixos drets i idèntics serveis que els de les ciutats, encara que els costos siguin superiors, i es fa imprescindible que, com ja passa en alguns països europeus, apliquin una discriminació positiva per atendre aquests serveis i garantir la igualtat de drets. Com es va dir al congrés de la FEMP, el medi rural perd cinc habitants cada hora i ha arribat el moment de passar de les paraules als fets amb mesures concretes com els incentius directes a la creació d’ocupació en aquest àmbit, desgravacions fiscals als seus habitants, descentralització dels serveis o ajuts per a l’educació dels joves procedents del medi rural. I així, fins a 80 mesures concretes que són urgents si volem reequilibrar el territori i salvar els nostres pobles.