Comissions més eficaces

S’atribueix al comte de Romanones l’expressió que si no vols solucionar un problema, crea una comissió sobre el tema, i, pel que sembla, a les nostres cambres el símbol del caciquisme parlamentari ha creat escola i les comissions parlamentàries creades ad hoc es converteixen en un aparador de testimonis que no aporten llum o que ho neguen tot, mentre que els portaveus exerceixen d’interrogadors audaços seguint els models televisius.

Ara mateix tenim dos comissions que investiguen l’operació Catalunya al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya, aquí amb l’afegit d’investigar també l’anomenat cas Vidal, com si tinguessin alguna cosa a veure, i en els dos casos hi ha problemes fins i tot per citar els compareixents, fins al punt que alguns partits se n’han anat de la comissió i d’altres bloquegen els testimonis que no els semblen còmodes.

Mentrestant, policies que van ocupar càrrecs de responsabilitat van desgranant acusacions en diversos mitjans de comunicació, donant per fet que des d’Interior es van encarregar missions específiques per seguir i vigilar destacats polítics catalans i afavorir en contra campanyes de desprestigi, és a dir, l’operació Catalunya, sobre la qual ja es van divulgar enregistraments que implicaven l’anterior ministre de l’Interior i el qui era director de l’Oficina Antifrau catalana.

Les acusacions de l’excomissari Villarejo al programa Salvados de Jordi Évole són tot un compendi, si són certes, de com funcionen les clavegueres de l’Estat, de com s’han utilitzat fons públics amb finalitats partidistes i, sobretot, de com responsables de defensar la legalitat la vulneraven quan havien de protegir uns, pressionar uns altres o promoure campanyes.

Cadascú concedirà a l’excomissari Villarejo o als seus col·legues Pino i Martínez Blas –que també han parlat– la credibilitat que vulgui, però és evident que saben molt sobre l’operació Catalunya, sobre les clavegueres de l’Estat i sobre el funcionament d’Interior, i que les seues compareixences podrien ser més esclaridores que les d’alguns dels testimonis que han comparegut i no han dit absolutament res.

Si es vol arribar al fons de la qüestió, caldrà citar-los i interrogar-los i traslladar les proves i les evidències que s’aconsegueixin als tribunals perquè els jutges actuïn en conseqüència. Si no, queda la sensació que fa olor de podrit.