Acte de justícia

El Parlament de Catalunya va fer aquest dijous un acte de justícia històrica a l’anul·lar les sentències polítiques del règim franquista i declarar il·legals els tribunals de l’auditoria de guerra i de la IV Regió Militar que van actuar a Catalunya des de l’abril del 38 fins al desembre del 78.

Amb l’aprovació de la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que és el nom del text aprovat aquest dijous, es declaren “nuls de ple dret” els tribunals i consells de guerra creats pel franquisme i també les sentències i resolucions instruïdes. Hi haurà un reconeixement per part de la Generalitat a les víctimes i els seus familiars i l’Arxiu Nacional farà una llista dels processos, els encausats i la condemna imposada per deixar constància de la vulneració de drets que van patir.

Res no tornarà la vida als tres mil executats, ni podrà pal·liar el sofriment als més de seixanta mil condemnats i les seues famílies, i també és cert que aquesta llei potser arriba tard i hauria hagut d’aprovar-se amb la restauració de la democràcia, però cal destacar que és de justícia anul·lar els resultats d’un acte antidemocràtic, les actuacions d’un règim sorgit d’una sublevació, d’una guerra incivil i d’una dictadura vergonyosa.

Està bé que el PP se sumés aquest dijous a aquesta iniciativa parlamentària, que es va aprovar per unanimitat, ja era hora que algun diputat del PP condemnés el franquisme al Parlament, encara que al Congrés preferien condecorar Martín Villa, i fins i tot val la pena recordar que en el discurs del rei amb motiu del 40è aniversari de les primeres eleccions es va referir a la dictadura, però hauria estat desitjable que una llei similar s’aprovés al Congrés, que no només s’anul·lessin les sentències de la IV Regió Militar, sinó les de totes les regions militars, perquè la repressió, el maltractament als demòcrates i el règim de terror va ser generalitzat a tot Espanya.

No ha estat així, i cal reconèixer al Parlament i a la Comissió per la Dignitat el mèrit d’aquesta llei, però que aquest merescut homenatge a les víctimes del franquisme no sigui un instrument de confusió: ni les víctimes ni els botxins tenien adscripció territorial, n’hi va haver a tot arreu i la distinció cal fer-la entre els demòcrates i els qui es van revoltar.