El referèndum en marxa

L’esperada llei del referèndum va ser presentada en públic amb un doble acte i, al matí, quatre diputats de Junts pel Sí i quatre de la CUP, en una curiosa igualtat que no reflecteix l’equilibri parlamentari, presentaven els detalls tècnics i jurídics, mentre que a la tarda se celebrava un míting multitudinari al Teatre Nacional de Catalunya, on aquí el protagonisme sí que va correspondre als portaveus de Junts pel Sí i al president Puigdemont i el vicepresident Junqueras.

El text presentat, que no s’ha aprovat legalment ni registrat per evitar el recurs i la impugnació de l’Estat, contempla el caràcter vinculant del referèndum de l’1 d’octubre, de forma que si triomfa el sí, com és previsible, es proclami la independència en 48 hores, mentre que si guanyés el no, una cosa que no contemplen ni els seus partidaris, que s’han desmarcat de la convocatòria, se celebrarien immediatament eleccions autonòmiques.

És a dir, ja no estem davant de l’exercici del dret a decidir, com s’havia plantejat inicialment, sinó davant d’un plantejament sobre la independència amb un compromís clar i definit per part del Govern que podria entrar en contradicció amb la neutralitat que proclama la mateixa llei anunciada.

En el projecte presentat no es requereixen unes quotes mínimes de participació, ni de suport a l’opció triomfadora, malgrat les exigències que s’han inclòs en altres referèndums internacionals de “majories clares i participació significativa” o l’exigència de la Comissió de Venècia que hi ha d’haver un quòrum de participació i de vots favorables, o que en l’organització de la consulta han d’incloure’s tots els partits, “inclosos els de l’oposició”.

Pel que fa a la base legal, s’al·ludeix a la Carta de les Nacions Unides, ratificada pel Govern espanyol, i a l’exercici del dret a l’autodeterminació, i es considera el poble català com a subjecte polític de sobirania, concepte que ja va ser anul·lat pel Constitucional espanyol cada vegada que el Parlament de Catalunya el va aprovar.

El Govern català ha exposat el seu projecte, però, com va advertir el ja exconseller Baiget, l’Estat espanyol el recorrerà en el minut 1, quan sigui aprovat i publicat, i és evident que el Constitucional l’anul·larà.

També és previsible que, arribats a aquest punt, el Govern català desobeeixi o desatengui els seus requeriments i sobre el que ve després ningú no sap res.