Algú busca solucions?

L’anunci del referèndum de l’1 d’octubre evidencia, per si calia alguna prova més, que hi ha un seriós problema en les relacions entre Catalunya i Espanya, que alguns pretenen resoldre amb la ruptura i la independència, mentre que d’altres, sobretot des de Madrid, insisteixen a aferrar-se a una legalitat que fins ara no ha funcionat per aconseguir un encaix còmode per a bona part dels catalans, i d’altres esperen que es busqui alguna solució, l’obertura d’un diàleg que eviti l’enfrontament i el plantejament de fórmules que puguin convèncer la majoria.

Però estem arribant a una situació en la qual molts ens preguntem si algú té la voluntat de treballar per un acord o ja estem en postures parapetades, que hem superat el punt de no-retorn i que tota la culpa és de qui està al davant. Des d’aquí, es culpa el Govern central de no permetre l’exercici de la democràcia, d’impedir que els catalans votin, però s’ha pres postura clarament per una de les opcions, malgrat el compromís de neutralitat; es parla de nova legalitat sorgida d’una minoria majoritària a les urnes, i fins i tot es minimitzen els dictàmens de l’organisme específic, el Consell de Garanties Estatutàries, que es pronuncia contra la tramitació en lectura única d’una llei tan important com és la de la transició.

I des d’allà seguim funcionant a base de sentències del Constitucional, amenaces que van des de l’article 155 a possibles inhabilitacions amb alguna al·lusió al paper de l’Exèrcit i el recurs als expresidents perquè recuperin fantasmes bolivarians o velles advertències que es trencarà Catalunya, pensant que d’aquesta forma es pot solucionar el problema.

Fa l’efecte que, a Madrid, ni el Govern ni l’oposició no s’han assabentat de la magnitud del descontentament a Catalunya i de la transcendència del problema, que no s’arreglarà a cop de decret llei, i és molt greu que davant un problema d’aquest calibre l’única resposta sigui el silenci oficial o la reiteració de les amenaces, i que s’hagin trencat tots els ponts per afrontar la qüestió i buscar fórmules diferents de la ruptura o la repressió.

Fa mesos que alguns sectors a Madrid reclamen mà dura per solucionar el problema català, mentre que aquí alguns independentistes també esperen que “es munti un sidral” per aconseguir el seu objectiu. D’altres encara confiem que es dialogui.