Ambigüitat comprensible

Al conglomerat més votat en les últimes eleccions, que encapçala l’alcaldessa de Barcelona, Catalunya en Comú, cal reconèixer-li habilitat en la gestió de les seues posicions, o com han fet d’altres, ambigüitat i contradiccions en les seues postures. Davant del referèndum de l’1-O han esperat fins a aquest cap de setmana per aprovar per 85 vots davant 29 la proposta de la direcció que consisteix a donar suport a la convocatòria com una jornada de mobilització a favor del dret a decidir, però no com un referèndum vinculant.

No se sumen a l’onada independentista com esperaven des del Govern català per justificar el vuitanta per cent parlamentari a favor del referèndum, però es desmarquen clarament tant del PP i de Madrid, com de la gestió del PDeCAT i tot i així deixen portes obertes tant en el suport del referèndum, com en el contrari dient que no és el que necessita Catalunya, ni el que ells esperaven.

I com que els han plogut crítiques des de totes les parts, ahir van arribar les matisacions: d’una banda l’alcaldessa Colau va assegurar que votaria i no hi hauria inconvenients des de l’ajuntament de Barcelona per celebrar el referèndum, i de l’altra, des de Madrid, Pablo Echenique s’apuntava al rusticisme madrileny ridiculitzant el referèndum al parlar de “caixetes” per votar i, ampliant el cercle, Pablo Iglesias diu que si fos català no votaria i el secretari general del seu partit, Albano Dante Fachin, es reafirma en la crida perquè es voti.

O sigui que no hi ha adhesions infrangibles a cap de les postures ja manifestades, una cosa que sembla legítima quan no s’ha participat en les decisions que ens han portat a aquesta situació, però que en aquests moments es tradueix en crítiques desencadenades amb revisió d’hemeroteques i declaracions i fins i tot apel·lacions a l’esperit democràtic.

Certament, és ambigua la postura dels comuns perquè en la seua declaració caben totes les opcions individuals, des del suport a la independència fins al rebuig a les urnes passant per la no-participació en la consulta, però és que també hi ha dubtes similars en bona part de la societat catalana, que esperarà a tenir més informació sobre l’evolució del procés abans de comprometre el seu vot o que ho decidirà més endavant.

Segur que no volen perdre vots i pensen com molts que la independència no és la prioritat absoluta, però per això no es deixa de ser demòcrata.