El col·lapse d'Urgències

Els col·lapses a Urgències de l’hospital Arnau de Vilanova s’han convertit en un dels temes repetitius al marge de qui hagi ocupat la conselleria de Salut i de les mesures correctores que s’han anat adoptant.

L’explicació més senzilla d’aquest col·lapse és clara: els pacients prefereixen anar directament a Urgències de l’Arnau abans que als centres d’assistència primària, que podrien atendre la majoria de casos que arriben a l’Arnau. Aquest dimecres recollíem l’estadística de la conselleria, que concretava en un 50,9 per cent els casos atesos a Urgències que es podrien haver resolt en l’assistència primària al tractar-se de patologies lleus o menys greus que no requerien anar a un hospital.

La dada és irrefutable i és una de les que expliquen per què el servei d’Urgències es col·lapsa i les esperes es dilaten, i és evident que falta la conscienciació del pacient per reclamar una atenció proporcional a la malaltia i recórrer al CAP si allà se li pot prestar assistència. Però també hauríem de preguntar-nos per què els ciutadans acudim a Urgències quan tenim un problema la transcendència del qual no valorem i també si el servei que es presta al CAP és l’adequat, perquè en molts casos el pacient ha d’esperar un temps similar i de vegades és derivat a l’hospital per ser atès o per sotmetre’s a proves complementàries.

És raonable que s’opti per anar directament al servei que millor pot atendre’t i si volen evitar col·lapses caldria començar per millorar els mitjans dels CAP.

Esperit d’Ermua

L’assassinat de Miguel Ángel Blanco, del qual ara es compleixen vint anys, va marcar un punt d’inflexió en la lluita contra el terrorisme d’ETA, amb una onada d’indignació a tota la societat, manifestacions multitudinàries i l’anomenat esperit d’Ermua, que simbolitzava la unitat davant de la violència. Vint anys després, els homenatges al regidor del PP assassinat s’han vist entelats per absurdes disputes partidistes amb la paradoxa que Bildu ha participat en l’homenatge, mentre altres grups a Espanya se’n desmarcaven amb reticències.